Contes per a un món millor

Els contes

Penguin Aula el té al pla lector de secundària, amb una guia didàctica, i en diu «un clàssic de la prescripció catalana». L’AELC el recomana sobretot entre els sis i els deu anys, tot i que avisa que els contes «no tenen edat». Són set relats breus, i el títol ja diu de què parlen.

Dos passen lluny d’aquí. A «La decisió», el soldat Billy Strosner té al davant en Linx Lleuger, l’últim cap dels carapintades, que es nega a obeir ningú i fuig cap al Canadà amb els soldats al darrere. Matar-lo li permetria presentar-se triomfant davant dels seus caps. El deixa anar. A «Els dos amics», en James i en Jeremiah, dos joves irlandesos, volen embarcar cap a Amèrica per fugir dels anglesos, que, segons l’AELC, els han «espoliat i empobrit». No ho aconsegueixen, i l’AELC n’explica el motiu: cadascun pensa tant en l’altre que el somni se’ls escapa.

En dos més, el protagonista és un noi pobre. L’Immaïl veu passar la cursa París-Dakar i s’emporta una llauna d’oli que un cotxe ha llençat: per a ell és un tresor, i, segons l’AELC, també li fa veure la seva pobresa. El noi de «Les il·lusions», que no té nom, neteja vidres de cotxes aturats als semàfors i ha fet una juguesca amb en Juanjo, un company. Un dia, mentre neteja un cotxe, es queda pensant en el que veu a dins; el semàfor canvia a verd, la conductora se n’ha d’anar sense pagar-li, i ell perd l’aposta.

Dos acaben amb una resposta col·lectiva. El vell Gruber, a «La felicitació», no tracta ningú i viu tot sol, apartat. Per Cap d’any rep una postal sense firma: l’hi duu el carter, pel seu compte. Com que no sap de qui és, ell n’envia a tots els que podrien haver-la escrit, que són gairebé tot el poble, i en rep 102 de resposta. La Joanna, a «La castanyera», ven castanyes a Gràcia, i d’un racó fred n’ha fet un lloc càlid. Quan arriben les eleccions la volen fer marxar, però s’ha fet tan del barri que els veïns protesten, i al final és l’Ajuntament qui li fa una parada: castanyes a l’hivern, gelats a l’estiu.

L’últim conte el protagonitza un camí que no porta enlloc. Els que hi passen contents —un pintor, dos vellets, unes nenes jugant, una parella d’enamorats— ho estan precisament per això. L’únic que s’hi enfada és un senyor amb pressa, i el camí se’n queda preocupat.

Temes

• La resposta dels altres. Per a l’AELC, «La castanyera» permet parlar de solidaritat ciutadana i de poders polítics, i «La felicitació», de tossuderia, de rancúnia i de bons detalls.
• Pobresa i desigualtat. L’AELC hi llegeix l’efecte de les civilitzacions riques sobre les pobres («París-Dakar») i una reflexió sobre les classes socials («Les il·lusions»).
• Obeir o fer el que és just. A «La decisió» hi ha la guerra, els soldats i els pobles indígenes, i un personatge que ha de triar entre l’ordre i la consciència.
• L’amistat, a «Els dos amics», junt amb les terres ocupades.
• El ritme de vida. De l’últim conte, l’AELC en treu que no anar enlloc és «una de les coses més meravelloses que es poden fer en aquesta vida».

Per treballar-la a classe

• Abans de llegir, la guia de Penguin Aula (Èlia Riudavets) proposa partir del títol: com seria el món millor de cadascú, i escriure’n un microrelat.
• Durant la lectura, la mateixa guia fa descriure un personatge per relat, i dir quins valors hi ha a cada història; l’AELC també suggereix fer el retrat del personatge preferit.
• Canviar el final: l’AELC proposa aturar un conte en un punt i inventar-ne desenllaços diferents.
• Passar un conte a un altre format: un còmic (AELC) o un àlbum il·lustrat (Penguin Aula).