Enric Larreula

Qui és Enric Larreula

La Bruixa Avorrida, protagonista d’una sèrie de llibres d’Enric Larreula publicada entre el 1986 i el 1991, va arribar a la televisió en dibuixos animats els anys 1999 i 2000, segons l’Enciclopèdia Catalana. La bibliografia de l’AELC dona l’edició del 2023 de Les memòries de la Bruixa Avorrida, a Bindi Books, com a obra en coautoria amb Roser Capdevila; les edicions anteriors d’aquest títol i els altres llibres de la sèrie hi consten només a nom seu. L’altra sèrie, la d’aventures d’Ala de Corb, va del 1990 al 2014 i la va il·lustrar Jordi Vila Delclòs. L’Enciclopèdia i la biografia de l’AELC fan començar el 1981 la seva obra per a infants i joves, i la segona hi cita El gegant bo, d’aquell any. Hi va guanyar el Gran Angular del 1994 amb Els arbres passaven ran de finestra (1995), el Lola Anglada amb Contes per a un món millor i el Crítica Serra d’Or amb Marduix (1983).

Per als adults, l’Enciclopèdia enumera reculls de narracions que van de Darrere nostre, un riu de flors trencades (1982) a La vida promesa (2020). Dos d’ells, La propina (1990) i La dutxa (2000), van guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira, i molt abans, el 1969, El petó s’havia endut el premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. Va fer teatre, que es va representar entre el 1971 i el 2010, de Home feliç a Els monstres monstruosos, i poesia, com Animalari (2007). Entre els seus assajos hi ha Dolor de llengua (2002), on, segons l’AELC, feia balanç de la situació del català, i Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, amb què va guanyar el premi Xarxa. Del francès va traduir la col·lecció del petit Nicolas, de Sempé i Goscinny.

El 2021 va rebre la Creu de Sant Jordi. El Premi Nacional Joan Coromines del 2018 li reconeixia, segons l’AELC, «la tasca acadèmica, literària i política a favor de la llengua i cultura dels Països Catalans», i el 2002 havia rebut el Premi d’Honor Jaume I. La didàctica de la llengua va ser la matèria que va ensenyar a la UAB, a la Facultat de Ciències de l’Educació, durant més de vint anys, i l’Enciclopèdia li atribueix la coautoria de prop de seixanta llibres de text. Abans d’arribar-hi havia fet classes de català sota el franquisme: la biografia de l’AELC recorda que a finals dels anys seixanta es va sumar als cursos clandestins d’Òmnium Cultural, i que no va començar la carrera fins als trenta-cinc anys; es va llicenciar en filologia catalana el 1983. Nascut a Barcelona el 2 de desembre de 1941, havia començat a treballar en una fàbrica als catorze anys, havia obtingut un mestratge industrial i havia dibuixat per a l’Editorial Bruguera. Als anys seixanta va tenir una breu carrera de cantant i, diu la biografia, va compartir escenari amb gent de la Nova Cançó. L’AELC el compta entre els fundadors de l’Associació Amics de la Bressola.