L'extinció
De què va L'extinció
A L'extinció, el darrer supervivent és «el tenebrós Chesnutt, últim habitant d'una Mallorca devastada». Al seu voltant, Sebastià Alzamora hi fa conviure personatges que en la realitat mai es van creuar: el científic Oppenheimer, «pare de la bomba atòmica que va arrasar Hiroshima i Nagasaki», el compositor Gabriel Fauré i un anarquista de nom gairebé idèntic al del músic. La contraportada en diu «un joc narratiu, apassionant i cruel», i el descriu com una barreja deliberada de «novel·la gòtica, reflexió estètica i aventura presidiària» en un sol «experiment literari».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui novel·la gòtica amb ambició, no un simple exercici de gènere: la contraportada mateixa la ven com un «experiment literari» que barreja terror, reflexió estètica i aventura de presó. Interessarà a qui li atregui veure personatges reals de la història —un científic, un compositor— convertits en peces d'una faula fosca, al costat de figures inventades. No cal cap coneixement previ de Sebastià Alzamora ni de la resta de la seva obra.
Qui l'ha escrit
Poeta i novel·lista de Llucmajor que el 1995 es va traslladar a Barcelona. Es va donar a conèixer amb Rafel, un llarg poema sobre la mort d'un amic, i ha alternat els llibres de versos amb novel·les que sovint parteixen de fets històrics, com Crim de sang, premi Sant Jordi. Va formar part d'Els Imparables i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
