De què va Perfils cruels
Perfils cruels, del 1995, és —en paraules de la mateixa Isabel-Clara Simó— «una prolongació d'Històries perverses». Ho diu en unes declaracions que Lluís Bonada va recollir a El Temps el 25 de maig d'aquell any i que la pàgina de l'AELC reprodueix senceres: el que comparteixen els dos llibres és la preocupació per la violència inútil, «el fet de fer la punyeta a un altre sense cap benefici». No en fa una cosa de monstres, sinó una cosa de tothom: diu que és un comportament que tenim tots tard o d'hora, que ella procura tenir-lo poc i que no vol presumir d'innocència. Hi explica també d'on surt la forma del llibre: va decidir tractar el tema amb històries curtes i, mentre hi treballava, va veure que el material era prou ampli per fer-ne dos volums en comptes d'un, i que encara n'hi podria haver un tercer o un quart. Del contingut dels contes, la font no en diu res.
A qui li agradarà
Per a qui li interessi el conte curt centrat en la crueltat gratuïta: la que no busca cap guany i que, segons l'autora, tots practiquem de tant en tant. Va bé si ja has llegit Històries perverses i en vols la continuació, però no cal: el tema s'entén sense el primer volum. Té l'interès afegit de venir acompanyat de l'explicació de l'autora sobre com el va escriure. El que no trobaràs a la font és de què van els contes: no en descriu cap.
Qui l'ha escrit
Narradora alcoiana de mirada crítica i prosa viva, autora de Júlia, La salvatge i El mossèn. Va escriure novel·la, contes, assaig, teatre i literatura juvenil, i va unir la literatura amb el periodisme i el compromís cívic. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2017.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Edicions 62 | 1995 | 9788429739695 | Amazon · Casa del Llibre |
