De què va Tots els camins duen a Roma
Gaziel hi explica els seus primers vint-i-set anys, des del trasllat familiar de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona, el 1893, fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El llibre s'organitza en cinc parts, cadascuna ancorada en un fet que li va tocar de prop: l'atemptat contra Martínez Campos, la guerra de Cuba, els anys d'universitat, l'estada a París i, al final, el 1914. El subtítol, Història d'un destí, diu el que es proposa: no fer inventari de records sinó entendre com un noi de la Costa Brava acaba sent qui va ser. El Diccionari de la literatura catalana el defineix com una «autobiografia moral» i en subratlla la feina d'estil i la voluntat de reconstruir cada episodi com si fos una novel·la curta.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui entrar per primera vegada a l'obra de Gaziel i per a qui li agradin les memòries d'una època: la Barcelona de final de segle, la universitat, el París d'abans de la guerra. Es llegeix molt bé al costat d'El quadern gris de Josep Pla.
