De què va Quan érem refugiats
El 1939, amb dinou anys, Pàmies travessa els Pirineus amb la multitud que fuig de la derrota republicana. El llibre explica què ve després: el camp de refugiats de Magnac-Laval, la improvisació de les autoritats franceses davant d'una arribada que les desborda, l'espera d'un retorn que tothom donava per qüestió de setmanes, el contacte amb la resistència i la sortida cap a Amèrica. Pàmies hi intercala fragments de cartes de companyes que s'havien quedat a Catalunya i notícies de la premsa de l'època, de manera que l'experiència d'una sola persona es llegeix sempre dins d'una experiència col·lectiva. És la continuació de Quan érem capitans.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui entendre què vol dir convertir-se en refugiat d'un dia per l'altre, explicat per algú que ho va ser. És també el seu títol més fàcil de trobar avui, gràcies a una edició recuperada.
Qui l'ha escrit
Memorialista i narradora que va fer de la seva pròpia vida —la militància antifeixista, la guerra, l'exili— el material central dels seus llibres. És una de les veus més directes de l'exili republicà català, i de les poques que l'expliquen des de dins sense deixar de ser crítica amb els seus.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| DOPESA | 1975 | 9788472352285 | Amazon · Casa del Llibre |
