De què va Quan érem capitans
Pàmies torna als anys en què era una dirigent adolescent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i la guerra encara semblava una cosa que es podia guanyar. Són unes memòries de la guerra civil explicades des de dins de la militància jove, amb l'entusiasme i la convicció de ser al centre de la història que tenien els qui la van viure als disset o divuit anys. No és una crònica militar: el que hi importa són les persones, allò que creien i el preu que van acabar pagant. És la primera part d'un díptic que continua a Quan érem refugiats.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir la guerra des d'una veu jove, femenina i militant, i no des d'un manual d'història. També per a qui vol entrar a Teresa Pàmies pel principi de la seva memòria.
Qui l'ha escrit
Memorialista i narradora que va fer de la seva pròpia vida —la militància antifeixista, la guerra, l'exili— el material central dels seus llibres. És una de les veus més directes de l'exili republicà català, i de les poques que l'expliquen des de dins sense deixar de ser crítica amb els seus.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Proa | 1984 | 9788475880136 | Amazon · Casa del Llibre |
