Món rural a la literatura catalana
Al camp català la pregunta sempre acaba sent la mateixa: de qui és la terra i qui l'hi treballa. Hi trobareu un pastor que baixa a la plana i no en sap les regles, contes de poble sense cap consol, un poble sencer que desapareix sota un pantà i un racó de muntanya explicat també pels núvols, pels bolets i pels fantasmes.
Aquí el paisatge quasi mai no consola. Terra baixa, d’Àngel Guimerà, ho planteja com un mapa vertical: en Manelic és un pastor que baixa de la muntanya, en Sebastià és l’hereu d’una gran propietat rural, arruïnat, que mana a la plana, i la Marta havia arribat a l’heretat després d’haver anat a captar per Barcelona. Es va estrenar en castellà al Teatro Español de Madrid el 27 de novembre del 1896, per la companyia Guerrero-Mendoza, i en català a Tortosa el 7 de febrer del 1897; d’aleshores ençà s’ha anat traduint a una quinzena llarga de llengües, de l’ídix a l’esperanto.
Víctor Català ho porta fins al final. Ombrívoles (1904) és el segon dels seus tres reculls de contes, entre Drames rurals (1902) i Caires vius (1907), i lletrA (UOC) descriu així el que hi fa: «històries tràgiques del món rural que enfoca des d’una òptica pessimista i fatalista i amb una especial sensibilitat per l’estètica del negre o del clarobscur».
Després el poble desapareix del tot. Camí de sirga (1988), de Jesús Moncada, té una acció de present que va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 —mentre s’enderroquen les cases de la vella Mequinensa, la vila nadiua de l’autor, perquè l’ha d’ofegar el pantà de Riba-roja—, i el gros dels records estén el marc històric fins al 1914: l’esplendor de la conca minera i les històries dels llaüters amunt i avall de l’Ebre. Va guanyar el Joan Crexells, el Ciutat de Barcelona i el Crítica Serra d’Or, entre d’altres.
I el camp encara hi diu la seva. Irene Solà, nascuda el 1990 a Malla, filla d’un pagès i d’una mestra, reparteix la narració de Canto jo i la muntanya balla (2019) entre la gent que viu al Prepirineu, entre Camprodon i Prats de Molló, i els qui formen part del paisatge: els núvols, els bolets, els animals, els fantasmes i els éssers mitològics. Premi Llibres Anagrama i Premi de Literatura de la Unió Europea el 2020.
