Camí de sirga

Argument

Camí de sirga no té un fil únic. L’AELC parla d’una «allau de personatges», i Simona Škrabec, en un assaig que reprodueix lletrA, en compta més de dos-cents. Segons ella, tot el que passa ho veiem pels ulls d’un cronista anònim, i el llibre es pot definir, de manera senzilla, com la crònica d’una ciutat. La ciutat és Mequinensa, i el Diccionari de la literatura catalana (DLC) la descriu «liberal i descreguda»: la dels minaires, la dels llaüters que pugen i baixen per l’Ebre, la dels secrets de llit, la d’un prostíbul famós de nom «edènic». Moncada no s’hi lamenta, hi posa humor i sensualitat.

La memòria del poble va molt enrere. El 1814, a la guerra del Francès, les tropes del general Suchet hi van deixar un canó, el «Mortífer»; la família Vidal el va guardar al celler, i encara va servir per defensar la vila a les guerres carlines. El 1860 hi va haver mequinensans a la batalla de Tetuan. El gruix dels records, però, comença el 1914, quan la Primera Guerra Mundial va portar a la conca minera els millors anys, i passa pel 1957, quan es va començar a construir l’embassament i el poble va entrar en agonia.

Tots aquests records surten d’un present concret, el de la demolició. El pantà de Riba-roja ha d’inundar el poble vell, i un dia d’abril del 1970 les màquines tomben la primera casa. Cada enderroc fa tornar una història, i la novel·la va i ve entre el que cau i el que s’havia viscut. Aquest present dura un any i mig. S’atura a la tardor del 1971, el dia que mor Carlota de Camps, a qui el DLC presenta com el «darrer representant de la nissaga burgesa dels senyors locals».

Temes

• La pèrdua d’un món. El DLC hi veu una elegia «paradoxal»: plora un món estimat però tria el vitalisme i l’humor en lloc del lament.
• El progrés posat en dubte. Per al DLC, la novel·la recupera una gent i uns costums sacrificats «des d’un despatx de l’administració franquista» en nom d’un progrés material que qualifica de suposat.
• La memòria i el temps. Škrabec la llegeix com una novel·la sobre la memòria, feta de trossos d’un mirall trencat que ja no es poden tornar a unir, i sobre el temps com un riu que només va en una direcció.
• Una novel·la coral. El protagonista és col·lectiu, i el DLC li atribueix una dimensió mítica.

Per treballar-la a classe

• El títol: Škrabec el relaciona amb la imatge del llaüter que, des de la riba, estira el llaüt amb una corda, com l’escriptor que arrossega la càrrega de la memòria.
• Els dos temps: segons el DLC, la novel·la es construeix fonent el present de la demolició amb la mirada enrere dels records.
• La història de fons: per què el DLC li nega l’etiqueta de novel·la històrica i diu que el marc històric només és un decorat.