De què va La corona d'espines
Eudald de Bellpuig, hereu, i la pubilla dels Miracle es veuen abocats a un matrimoni concertat que no ha triat cap dels dos: el mouen, segons la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona, «necessitats econòmiques i de prestigi». Josep Maria de Sagarra en va fer una tragèdia en vers de tres actes, ambientada a Solsona i situada —diu el programa de mà del TNC— el 1793, «en el mateix moment en què la guillotina separa el cap del cos del rei Lluís XVI de França i de la seva esposa Maria Antonieta». Hi pesen l'honor, el poder, l'amor impossible i la hipocresia social, i hi són centrals la violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció. Sagarra la va escriure el 1930, i el TNC situa aquesta escriptura en una altra frontera entre moments històrics: el final de la dictadura de Primo de Rivera i la immediata proclamació de la República.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui teatre en vers català, amb el casament de conveniència i l'honor portats fins a la tragèdia. La Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona hi llegeix «l'enfrontament entre el pes de la tradició i l'anhel de llibertat individual» i una crítica ferma a la societat de l'època, entre la rigidesa de la noblesa i els valors més genuïns del poble: interessarà, doncs, qui busqui teatre històric amb conflicte social al darrere.
Qui l'ha escrit
Poeta, dramaturg, novel·lista i traductor que va omplir els teatres de Barcelona amb versos i va deixar una de les grans novel·les sobre la ciutat. Escrivia de pressa i amb un vocabulari immens, i tot i això no va perdre mai de vista el lector o l'espectador corrent.
On és lectura obligatòria
- PAU (Catalunya), curs 2026-2027
Totes les edicions en català
| Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| 2025 | 9788410393806 | Amazon · Casa del Llibre |
