L'hora violeta

Argument

L’hora violeta (1980) és la novel·la amb què Montserrat Roig va tancar la trilogia de Ramona, adéu i El temps de les cireres. El Diccionari de la literatura catalana (DLC), que és la font d’aquest resum, en descriu les quatre parts: «L’hora perduda», «La novel·la de l’hora violeta», «L’hora dispersa» i «L’hora oberta». El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) programa del 16 de gener al 14 de febrer de 2027 Roig i violeta, una dramatúrgia feta a partir d’aquesta novel·la i d’El temps de les cireres.

La Natàlia té un amant, en Jordi, i en aquest triangle l’Agnès és «la dona abandonada». A la darrera part, l’Agnès decideix no acceptar que en Jordi torni a casa, i el DLC llegeix aquesta decisió «a tall de conclusió sobre el nou camí emprès en solitud quan el sexe és l’únic punt de relació home-dona».

La Norma, escriptora, és el centre de la tercera part. S’hi mira amb duresa: es veu com una «escriptora-corb», que «sacrifica els sentiments per un bon reportatge». També hi reflexiona sobre l’amor. El DLC hi veu en part un alter ego de Roig i hi assenyala una referència explícita a Els catalans als camps nazis, el llibre que l’autora havia publicat el 1977. Ja a la primera part, la Natàlia li havia encarregat una «crònica novel·lada» sobre un amor de la generació anterior.

Aquell amor, que el DLC qualifica d’absolut, és el de la Kati i en Patrik, que ja sortien a El temps de les cireres. Ell va caure a la guerra civil, al front d’Aragó, i ella es va suïcidar; per al Diccionari, aquest suïcidi planteja «el primer interrogant sobre l’actitud vital de les dones». A la segona part parlen les dones d’aquella generació, i la República hi apareix, segons el DLC, com «un breu espai d’esperança per a la dona», enmig d’una història de repressió que les seves veus confirmen. Entre elles hi ha la Kati i la Judit, la mare de la Natàlia, amigues, que arriben al lector a través de diaris conservats.

Temes

• La memòria. El DLC en fa el tema clau, «l’oblit i el record; la memòria», i compta «la indagació de la memòria històrica» entre el que afronten les protagonistes.
• Ser dona en la transició. El conflicte entre professió i maternitat i l’alliberament sexual són, segons el DLC, dos dels fronts de les protagonistes. El Diccionari recorda que s’ha definit com a novel·la feminista, diu que indaga en «la nova realitat de la transició democràtica» i hi veu un llibre que acara «en profunditat l’evolució del pensament feminista».
• El fracàs davant l’home. L’AELC hi descriu tres dones davant del fracàs amb «l’home-pare, l’home-cervell i l’home com a ideal romàntic», que «segurament» són la mateixa.
• Escriure les vides. El Nou diccionari 62, a lletrA, explica que les obres d’aquest cicle miren la història des de les dones que la viuen, sovint a través del que elles mateixes escriuen, «des de cartes fins a una novel·la». A L’hora violeta hi ha diaris i una crònica per encàrrec.

Per treballar-la a classe

• Les quatre parts, amb els seus títols, i el que el DLC diu de cadascuna.
• Assaig i ficció. El DLC situa el llibre «a mig camí entre l’assaig i la ficció» i hi veu un model narratiu que relaciona «la literatura i la reflexió ideològica, la ficció i la crònica». Es pot llegir al costat del judici que la Norma fa de la seva feina.
• La relació amb la resta del cicle: segons el Nou diccionari 62, Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, Ramona, adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta es relacionen per les protagonistes, que són «les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix».