El místic
De què va El místic
Mossèn Ramon ho reparteix tot entre la gent que no té res, i és justament aquesta manera de fer la que el va deixant sense ningú al costat: ni els veïns ni els seus superiors no saben què fer-ne. Rusiñol hi torna al tema de sempre —algú que no cap dins la societat que l'envolta—, però aquí el porta fins al final i sense els símbols ni les al·legories de les obres anteriors. Tothom hi va reconèixer Jacint Verdaguer, i l'autor no ho va desmentir del tot: sostenia que havia partit de la seva vida però que hi havia canviat tot el que hi passava. És un drama en quatre actes, estrenat al Teatre Romea el desembre del 1903 per la companyia d'Enric Borràs.
A qui li agradarà
Per a qui hagi llegit L'alegria que passa i vulgui el Rusiñol dramaturg de maduresa, amb un conflicte moral portat fins al final. També per a qui li interessi el rastre que el calvari de Verdaguer va deixar en la literatura del seu temps.
