El cau
De què va El cau
Quan arriben a la gran ciutat industrial fugint d'una cova on han hagut de viure —el propietari de la finca no els oferia cap més sostre pel simple fet que el cap de família és un treballador temporer—, la família protagonista d'El cau descobreix que la ciutat tampoc no els oferirà gaire més. La fitxa de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ho descriu com el desengany de qui esperava «la vida millor somniada» i només troba «aquell suburbi, aquella baixa urbanitat inhòspita»: la gran ciutat, hi afegeix, «no haurà de garantir-los el més petit afecte». Ja no hi ha marxa enrere. Els queda, en paraules de la mateixa fitxa, «recomençar la lluita per a fer valer llur condició d'humans en un món que també els pertany. Una lluita sense fi».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la breu sobre la immigració del camp a la ciutat industrial, explicada des de dins d'una família sense recursos i sense il·lusions fàcils sobre el que hi trobarà. Interessarà a qui li atregui la mirada social i compromesa dels primers Saladrigas, allunyada de qualsevol final consolador o de qualsevol redempció fàcil. No cal cap coneixement previ de l'autor ni del context històric de la immigració interior per entrar-hi: la novel·la es basta amb la seva pròpia història.
Qui l'ha escrit
Narrador i periodista barceloní de la generació literària dels setanta. L'Enciclopèdia considera la novel·la juvenil Entre juliol i setembre la seva obra més difosa; per a adults va escriure novel·les de base realista i introspectiva, com Memorial de Claudi M. Broch o El sol de la tarda. Va dirigir la secció literària de La Vanguardia.
