Aarón de Balmar

Qui és Aarón de Balmar

Abans de tenir cap llibre, Aarón de Balmar —nom de ploma d’Aarón de Balaguer i Marquina— ja havia guanyat dos premis amb poemes solts: el de poesia del XXV Concurs de primavera de Torrelavit, el 2020, amb «Sonet a Cal Camilo», i la Flor Natural dels XXXIX Jocs Florals de Lliçà de Vall, el 2021, amb «Un arc de colors vius nimba el seu cap». El 2025 La Banya Edicions li va publicar dos poemaris amb pocs mesos de diferència. A Metzina legal, a principi d’any, hi ha el sonet premiat a Torrelavit; el segon, que va sortir el maig, porta el títol del poema de Lliçà de Vall. Teresa Costa-Gramunt, en un article a Eix Diari que l’AELC reprodueix, hi trobava una veu jove amb una poesia «de tall clàssic amb reminiscències medievals i trobadoresques»: sonets al primer llibre i, al segon, el mateix gust clàssic, amb Jacint Verdaguer i Ausiàs March entre els seus autors admirats, però amb poemes en què el ritme es feia més lliure. Xavier Bagés, a Reusdigital.cat, es fixava en el segon recull i hi veia la natura convertida en símbol.

El 2024 va començar a fer i presentar «El Cafè Literari», un programa de Ràdio Cunit que el gener del 2025 va passar a Ràdio el Vendrell. Segons la biografia de l’AELC, feta amb documentació de l’autor, ja havia col·laborat el 2018 al magazín «Penedès d’Estiu», de Ràdio Vilafranca, el mateix any que el diari penedesenc El 3 de Vuit li va publicar els primers poemes. També va escriure crítica literària al diari Més, de Tarragona, i el 2025 va recitar en actes com la novena edició del festival Di(vi)nes, que es va inaugurar a la Casa Barral de Calafell.