Oriol Ponsatí-Murlà

Qui és Oriol Ponsatí-Murlà

Totes les estacions de França (2014) va donar a Oriol Ponsatí-Murlà els premis Just Manuel Casero i Setè Cel, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, i l’anuari de l’Enciclopèdia del 2013 recull el primer. El llibre parteix d’una notícia de diari, «Troben vint quilos d’or en un tren regional al sud de París i ningú els ha reclamat», que dos escriptors, l’un real i l’altre de ficció, llegeixen al diari i hi veuen matèria per a una novel·la. Segons Empúries, que el va publicar, les incògnites de la troballa obren tantes possibilitats narratives que el resultat és «un brillant joc literari», que l’editorial veu a la recerca de la novel·la total, o potser de l’antinovel·la. La GEC hi afegeix l’assaig L’avarícia (2019), que forma part d’una sèrie dedicada als pecats capitals.

La GEC, consultada el 2026, el fa néixer a Figueres el 1978 i el presenta com a «filòsof, escriptor, editor, rapsode i gestor cultural». Com a gestor, va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes del 2019 al 2024, després de Joan Elies Adell, i el 2017 va ser comissari de l’Any Bertrana; com a editor, va dirigir les publicacions d’Accent Editorial del 2007 al 2010 i el 2011 va fundar Edicions de la Ela Geminada. Es va doctorar en filosofia a la Universitat de Girona, on l’enciclopèdia el fa professor des del 2008, i ha traduït autors com Nietzsche, Diderot o Stravinsky i ha divulgat el pensament de Plotí o de Pascal, entre d’altres. Dels espectacles que ha fet com a rapsode, músic o director, la GEC en remarca tres: Vexations, d’Erik Satie, que el 2009 va tocar sol per primera vegada a l’Estat espanyol; Ballar la veu (2011), de Perejaume, sobre textos de Verdaguer, i la lectura sencera de l’Odissea (2017). El 2011 va rebre el premi Manuel Bonmatí de periodisme.