Alba Sabaté

Qui és Alba Sabaté

Quaranta-dos anys treballant en una botiga de queviures de Gràcia que ara porten uns paquistanesos, una filla que viu a Londres i que els farà avis ben aviat i un fill que van perdre de petit: són les coordenades de l’Antònia i el Frederic, el matrimoni d’Aniversari. Amb aquesta novel·la Alba Sabaté va guanyar el premi Marian Vayreda de prosa narrativa del 2013, segons l’anuari de l’Enciclopèdia d’aquell any i la nota de Grup 62. Empúries la va publicar el 2014 i hi veu la vellesa que s’acosta, mostrada, diu, «a estones tendra i a estones cruel». La Virgínia, de cinquanta-dos anys, és la protagonista de L’hotel blanc de la platja (Columna, 2016), finalista del premi Prudenci Bertrana 2015: viu als afores de Roma i la mort del pare la fa tornar a Girona, la seva ciutat. L’editorial la presenta com «una gran història d’amor emmarcada en la solidesa de l’edat madura».

Columna li ha publicat també Galetes de mel i gingebre, sobre l’Arnau i la Renata, dos adolescents a punt d’acabar l’institut a Barcelona que, segons l’editorial, «aprendran a viure i a conviure amb el passat que els ha acostat», i La meva història és la història d’un amor (2023), en què una professora que es jubilarà aviat parla amb el fill que va tenir amb el seu antic professor de literatura, a qui acaba d’«ajudar a morir». La nota de Grup 62, consultada el 2026, la fa néixer a Manresa el 1962, la presenta com a professora de literatura i li compta sis novel·les. Entre les anteriors hi ha La frontera de la llum (1994), Cançó de setembre (2012) i Paradisos d’aigua, la història d’una veïna de Gràcia de quaranta-dos anys que, segons Proa, després d’una separació «torna a obrir-se a la vida».