Jaume Benavente

Qui és Jaume Benavente

Somnis de Valparaíso, que Bromera va publicar el novembre del 2020 a la col·lecció Eclèctica, havia guanyat aquell any el premi València Alfons el Magnànim de narrativa, segons el registre de la Biblioteca de Catalunya. Jaume Benavente hi va tornar el setembre del 2022 amb Els dies sense fi; abans, el 2018, Animallibres li havia editat L’home que llegia Miquel Strogoff, que el catàleg indexa sota la matèria dels agents rurals, i el 2025 Alrevés li va publicar L’efecte de les marees. Havia debutat el 1990 amb les narracions d’El factor climàtic, i el 1994 va publicar la novel·la Vides invisibles. L’Enciclopèdia Catalana destaca en la seva obra l’atenció al món portuguès i atlàntic: l’arxipèlag de Cap Verd és l’escenari de Masurca de Praia, que va guanyar el Roc Boronat del 2000 i va sortir l’any següent, i també de Camps de lava, i el Pin i Soler del 2006 va ser per a Llums a la costa, que la mateixa font descriu com un «retrat de Lisboa i l’illa de Madeira». L’altre espai que hi destaca és l’Europa central: L’ajudant de Kepler (2006), un «díptic narratiu» premiat amb el Recull-Joaquim Ruyra del 2005, té com a referents «la Praga jueva del segle XVII» i l’Havana de començament del segle XXI. Nocturn de Portbou és del 2003.

L’Enciclopèdia també hi remarca l’interès pel paisatge i les atmosferes, i en descriu l’univers com a «malenconiós i enigmàtic». Un altre dels trets que hi assenyala és el viatge: el 2017 hi va dedicar un assaig, Una mirada errant, i entre els seus llibres de viatges el premi Narrativa Lleida del 2002 va ser per a Viatge d’hivern a Madeira, publicat el 2004, i el Benvingut Oliver de narrativa del 2011, per a Dietari de Porto, del 2013. En el gènere negre, la mateixa font li registra Lluny d’aquí (2013) i una sèrie amb una protagonista holandesa, la inspectora Marja Batelaar, de la qual cita Dibuix a les fosques (2014) i El quadern de Nicolaas Kleen (2010). Per a joves va escriure, entre altres novel·les, Història d’amor a Sarajevo, premi Ramon Muntaner, i Les bicicletes de l’Havana, del 2009, i com a poeta va guanyar el Rosa Leveroni de Cadaqués del 2001 amb Un pont sobre l’erm, que va sortir el 2002. Amb Joan Grau i Martí va escriure l’obra de teatre Laberint d’Arcàdia. Va néixer a Barcelona el 22 de novembre de 1958 i de petit va viure uns anys al Brasil, on s’havia traslladat la família. Es va llicenciar en belles arts i, segons l’Enciclopèdia, va fer de dibuixant, de documentalista, de bibliotecari i de conservador de museu.