Montserrat Castillo

Qui és Montserrat Castillo

Joan Junceda va ser el punt de partida de Montserrat Castillo: la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) explica que la seva tesi de llicenciatura sobre el dibuixant la va portar a investigar la il·lustració. Al dibuixant hi va dedicar Junceda (1988) i Junceda il·lustrador. El tresor de l’illa (1990). Rosa Maria Piñol, en una ressenya del gener del 1991 a La Vanguardia que reprodueix l’AELC, hi veia el primer estudi de l’obra de Junceda que la considerava des del punt de vista artístic i en conjunt, i destacava l’anàlisi estilística, il·lustració per il·lustració, d’un dels llibres que havia il·lustrat. Grans il·lustradors catalans (1997), sobre els dibuixants de llibres per a infants, va rebre el premi Crítica Pier Paolo Vergerio, una categoria que, segons la biografia, es va crear expressament per a aquell llibre; Francesc Fontbona, que el va prologar, en destacava la part de diccionari, amb notícies biogràfiques de molts dibuixants que la majoria no coneixia, i deia que havia de ser «un punt de referència obligat». A Lola Anglada hi va dedicar Lola Anglada o la creació del paradís propi (2000), que Ignasi Aragay va descriure a l’Avui com una visió completa de la creadora a partir dels seus treballs més rellevants, i el text del catàleg de l’exposició Lola Anglada i l’ideal del llibre, que va comissariar el 2005, amb què el 2006 va guanyar el premi Aurora Díaz-Plaja. El pòrtic de l’AELC també cita Taller Obert Grau-Garriga (1988).

Com a comissària d’exposicions dedicades al llibre il·lustrat i als il·lustradors, Castillo va dedicar a Lola Anglada «Entreveure Lola Anglada» (1993) i «Lola Anglada i l’ideal del llibre» (2005), i en va preparar d’altres com «Els il·lustradors d’En Patufet. L’excel·lència del traç» (2004) o «Madorell, la col·lecció de la BC» (2006). Del catàleg d’aquesta última, Pere Martí i Bertran va escriure a la Revista de Catalunya que l’estudi de Castillo era una aproximació «rigorosa, documentada i clara» a l’obra de Josep Maria Madorell. La crítica, d’il·lustració, de cinema i d’art, la va publicar en revistes com Serra d’Or, Revista de Catalunya, Faristol, Foc Nou o Canigó, i segons el pòrtic de l’AELC va ser jurat en una vintena de concursos. Havia acabat la carrera a la Universitat de Barcelona el 1977, quan també es formava en museologia, i el 1991 una beca de la Internationale Jugendbibliothek de Munic, diu la biografia, la va acostar a la il·lustració internacional. Es va doctorar en història de l’art el 1993, amb una tesi sobre els il·lustradors catalans de llibres per a infants. Va néixer a Barcelona el 1951.