Antoni Puigverd

Qui és Antoni Puigverd

Per al Diccionari de la literatura catalana, Antoni Puigverd ha estat reconegut com «un dels poetes més destacats de la seva generació», i hi veu un poeta rigorós en la forma i també en «la fibra intel·lectual i moral del contingut». El Diccionari lliga aquesta consideració a uns quants llibres de poemes i als premis que van obtenir: Hivernacle (1997), el dels Jocs Florals de Barcelona, on La migranya del faune (1995) va rebre l’Englantina d’Or; Curset de natació (1992), el Carles Riba i el de la Crítica, i Vista cansada (1990), el Miquel de Palol. En prosa, li compta els contes de La pràctica dels vius (1990) i les novel·les Paper de vidre (1993) i La gàbia d’or (2000), en què troba la relació de parella, el xoc amb el món contemporani i la crisi de l’edat adulta. Més tard van venir La finestra discreta (2014), on reelabora textos de premsa, i Ocell de bosc (2024), un llibre que el Diccionari descriu «de caràcter memorialístic».

Quaderns Crema, que va editar La pràctica dels vius i Paper de vidre, qualifica la novel·la de «descarnada i crua»: un dissabte que va d’una partida de tennis a un Madrid-Barça per televisió, el protagonista, Pau Paris, ha de desfer-se del cadàver d’una prostituta, i l’editorial en fa un heroi «dubitatiu i sense horitzons». Dels deu contes, diu que els protagonistes no estan satisfets amb la vida que fan i que «llisquen amb pena o desesma» per la rutina; entre ells hi ha un paraplègic que somia i la senyoreta Anna, que fa seixanta anys. Antoni Puigverd és el nom amb què signa llibres i articles Antoni Puigvert i Romaguera, que el Diccionari, consultat el 2026, fa néixer a la Bisbal d’Empordà el 4 de juliol de 1954, llicenciat en filologia hispànica i amb experiència com a professor de literatura. Hi té una «extensa trajectòria com a articulista i periodista d’opinió»: el dona com a articulista habitual de La Vanguardia i n’enumera col·laboracions a l’Avui, El País, Serra d’Or, Catalunya Ràdio o TV3, entre d’altres. D’aquesta feina va sortir Ombres i dies (1988), que Quaderns Crema descriu com una selecció dels seus articles a El Punt, de Girona.