Josep Maria Fonalleras
Narrador i articulista de Girona (1959). Segons l'AELC, el conte va ser el seu gènere principal, amb reculls com El rei del mambo o Sis homes, premi Crítica Serra d'Or de narrativa. També va publicar novel·les com La millor guerra del món i Climent (2013), premi Crítica Serra d'Or de novel·la, llibres per a infants i diversos reculls d'articles.
Llibres de Josep Maria Fonalleras
Narrativa breu
- El doctor Livingstone, suposo
El doctor Livingstone, suposo
- Golf
Golf
Infantil i juvenil
- Demà anirem al camp, Joan!
Demà anirem al camp, Joan!
- El mag de frac
El mag de frac
- El nen del matalàs
El nen del matalàs
- Els somnis de l'Uri
Els somnis de l'Uri
- Els tràfecs d'en Tòfol, el pèsol, i de la faveta lilós
Els tràfecs d'en Tòfol, el pèsol, i de la faveta lilós
- Josep Guardiola: les tres pedres d'or i altres contes
Josep Guardiola: les tres pedres d'or i altres contes
- L'illa més ràpida del món
L'illa més ràpida del món
- La final d'en Gorka
La final d'en Gorka
Novel·la
Altres
Qui és Josep Maria Fonalleras
L’Enciclopèdia Catalana atribueix als reculls de narracions de Josep Maria Fonalleras una «gran precisió estilística», i el crític Estanislau Vidal-Folch, citat per l’AELC, hi veia «una sentimentalitat molt Salinger» i un «trossejament molt Gombrowicz». La mateixa biografia de l’AELC fa començar la seva trajectòria el 1983, amb el premi Just M. Casero per a El rei del mambo, un llibre de relats que va sortir el 1985. En van venir d’altres, com Botxenski i companyia (1988), Avaria (1990) o Golf (1991), fins a Sis homes (2005), que el 2006 va obtenir el Crítica Serra d’Or de narrativa. El 2003 va aplegar a Llarga vista bona part dels contes que havia publicat fins aleshores, i segons el pòrtic de l’AELC també hi va incloure peces inèdites.
L’any 1997 va arribar la primera novel·la per a adults, segons l’AELC, amb el premi que aquesta font anomena Ciutat de Palma de novel·la i l’Enciclopèdia, Llorenç Villalonga: La millor guerra del món. Abans n’havia escrit una juntament amb Miquel Fañanàs: El secret de l’arxiu (1990). Després van venir August & Gustau (2001) i Climent (2013), premi Crítica Serra d’Or de novel·la.
L’altre gran camp va ser la premsa. L’Enciclopèdia en recorda les col·laboracions a l’Avui, a El Punt i a La Vanguardia, i el pòrtic hi afegeix Catalunya Ràdio; els articles els va aplegar en llibres com Un sofà a la riba (1987), Interior de balena (1991) o Itinerari recomanat (2003). Per als lectors més joves, la llista de l’Enciclopèdia inclou La senyoreta Dàrlings (1992), El nen del matalàs (2015) i Les galetes del Saló de Te Continental (2007), que va guanyar el premi El Vaixell de Vapor. La mateixa font li atribueix Un any de divorciat (2007), que qualifica de relat autobiogràfic, el llibre Tot el que hi veig (2020), sobre pintura, i els records d’Un cafè a Roma (2022), i l’AELC diu que la companyia del Talleret de Salt li va representar l’obra de teatre Si vols viure un gran amor. El primer recull de poemes, L’estiuejant, és del 2020.
Fonalleras va néixer a Girona el 26 de juny de 1959. Es va llicenciar a la Universitat de Girona, en filologia catalana, i també va estudiar dret, sense acabar la carrera, i segons l’AELC va treballar a l’administració pública.
Premis i lectures a classe
Si t'agrada Josep Maria Fonalleras, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.




