Pep Albanell

Qui és Pep Albanell

Pep Albanell va signar molts dels seus llibres per a infants i joves com a Joles Sennell, i l’Enciclopèdia Catalana compta més de setanta títols en aquesta part de l’obra. Segons la biografia de l’AELC, el pseudònim barreja el seu nom amb el del seu amic Carles Senpau, i el primer llibre que hi va signar en solitari va ser La guia fantàstica (1977). El 1990 La rosa de Sant Jordi (1988) va obtenir el premi nacional espanyol de literatura infantil, i abans hi havia hagut el Joaquim Ruyra per El barcelonauta (1977), el Josep M. Folch i Torres per En Pantacràs Xinxolaina i el Crítica Serra d’Or per L’estel de colors (1979) i per El núvol de la son (1980). La biografia de l’AELC lliga l’argument d’El nàufrag de les muntanyes (1993), un noi perdut als Pirineus que se’n surt, amb la seva infància: el trasllat de la família a la Seu d’Urgell quan ell tenia quatre anys, amb les «dificultats d’adaptació» que li va comportar, i les novel·les de nàufrags que hi llegia. El 2015 va publicar L’impostor. La fantàstica història de Joles Sennell.

Als adults, segons l’AELC, s’hi havia adreçat des del principi, el 1972, l’any que el recull Les parets de l’insomni va guanyar el Víctor Català. Pinyol tot salivat es va endur el Sant Jordi de novel·la del 1974 i va sortir el 1975 amb el títol de Calidoscopi sentimental. L’Enciclopèdia considera Ventada de morts (1978), premi Crítica Serra d’Or de novel·la, l’obra on l’autor defineix un estil propi, «que es pot considerar com a realisme simbòlic», i hi assenyala «elements de novel·la històrica, fantàstica i d’intriga» i «una llengua barroca». Més tard van venir novel·les com Zoofília (1999), premi Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la curta, i Plaça del Callao (2000), i reculls de narracions com Xamfrà de tardor (1999), que segons l’AELC va obtenir el Crítica Serra d’Or de narrativa, i Les fantasies del nàufrag (2015), premi Crítica Serra d’Or de narració del 2016.

Amb Miquel Desclot, Carles Reig, Jaume Cabré i Joaquim Soler, Albanell va fundar el col·lectiu Ofèlia Dracs, un nom que, segons l’AELC, va inventar ell a partir de les inicials dels cinc. La mateixa biografia diu que va ser idea seva que cada membre escrivís un conte eròtic per a Deu pometes té el pomer (1980), el recull del grup que va guanyar el premi La sonrisa vertical. També va fer teatre, com Xeflis i marrinxes (1988) o És teu? Els contrapastorets de la Seu (2005), premi SGAE de teatre infantil; va col·laborar a Cavall Fort i a Tretzevents i, segons l’AELC, va escriure guions de cinema, ràdio i televisió.

Albanell va néixer a Vic el 25 de desembre de 1945 i va créixer a la Seu d’Urgell. Va fer estudis de periodisme a Madrid, on va viure dos anys, i es va llicenciar en filologia a la Universitat de Barcelona. Es va guanyar la vida en editorials i, més endavant, en el departament de formació d’una caixa d’estalvis. El 2013 va rebre el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.