Eduard Sanahuja

Qui és Eduard Sanahuja

Mal menor, el llibre que Lleonard Muntaner va publicar a Eduard Sanahuja l’octubre del 2024, va sortir a la col·lecció La Fosca, en coedició amb l’Ajuntament d’Inca. L’Enciclopèdia Catalana atribueix a la seva poesia una «considerable intensitat» i la fa arrencar amb El gos del galiot (1981), seguit de Mirador (1983). Als Jocs Florals de Barcelona hi va obtenir la Viola d’Or i Argent el 1985 i, el 2016, hi va guanyar amb Teories del no. La resta de guardons que li registra l’Enciclopèdia van per llibres: el premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó del 1987, per Doble joc, que va sortir el 1988; el Vicent Andrés Estellés de Burjassot del 2005, per Compàs d’espera (2006), i el Maria Mercè Marçal del 2013, per El llançador d’espases. A banda, el 2001 va guanyar el premi Ciutat de Terrassa - Raimundo Ramírez de Antón. La bibliografia que li dona l’Enciclopèdia inclou també En defensa pròpia (1994).

Sanahuja va ser un dels fundadors de l’Aula de Poesia de Barcelona, el 1990. Com a traductor, va passar al català Prosa del Transiberià, de Blaise Cendrars, el 1992, i Capsa d’escats, de Javier Carnicer, el 2008, i el 2015 va publicar l’antologia Sang barata. Havia estudiat filologia romànica, i l’Enciclopèdia el registra com a professor d’universitat. El seu pare era el poeta David Sanahuja i Saperas. Va néixer a Barcelona el 20 de març de 1953.