Eva Piquer

Qui és Eva Piquer

Entre el 1988 i el 2010 Eva Piquer va ser a la redacció de l’Avui, i les «cròniques sobre el llibre català» que hi publicava li van valer el premi Atlàntida del 2006, segons el Diccionari de la literatura catalana de l’Enciclopèdia. Hi va ser sotscap de cultura i s’hi va fer càrrec del suplement cultural. Havia estudiat ciències de la informació, i fora de l’Avui va escriure en capçaleres com El Temps, La Vanguardia o l’Ara, i va col·laborar a RAC1 i a Catalunya Ràdio (1992-2022). El 2014 va impulsar Catorze, una publicació digital de cultura que també va editar i que va rebre, entre altres guardons, el Premi Nacional de Cultura del 2018 i el Lletra Nacional del 2023. Va formar part del col·lectiu Germanes Miranda.

Cadascuna de les tres novel·les que el Diccionari li registra va tenir premi: Alícia al país de la televisió (1999), el Marià Vayreda; La noia del temps (1997), una novel·la juvenil, El Vaixell de Vapor del 1996, i Una victòria diferent (2002), el Josep Pla. Aterratge (2023) va guanyar el premi Setè Cel de Salt del 2024. Entre els altres llibres que li registra la mateixa font hi ha el recull d’entrevistes Què pensa Mikimoto (1997), Supermare treballadora i altres estafes (2005) i Petita història de Barcelona (2012), i dos títols il·lustrats per Eva Armisén, Com abans de tot (2021) i Evasions (2018).

L’assaig Difamació (2025) estudia com opera la difamació i fins on arriba la llibertat d’expressió. Segons el Diccionari, el llibre revisa l’escarni públic que Piquer i el periodista Carles Capdevila, el seu marit, van patir per «una sèrie d’articles difamatoris». Va néixer el 30 de maig de 1969.