Miquel-Lluís Muntané

Qui és Miquel-Lluís Muntané

A la llista d’obra que l’AELC dona de Miquel-Lluís Muntané, la poesia és el gènere amb més títols, onze, entre els quals L’esperança del jonc, L’altra distància, Migdia a l’obrador, Qualitats de la fusta o Passatges. El 1979 va guanyar dos premis de poesia, l’Atlàntida i el Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí, i el 1980 els Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà. Durant dotze anys, tots els que va existir, va editar i dirigir Saba Poètica, la revista que havia fundat el 1980 amb un grup de companys joves.

En prosa ha publicat les novel·les La fi dels dies llargs i Millor actriu secundària, la narrativa breu de Madrigal i Crònica d’hores petites i llibres de memòries com De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999 o Ombres sobre un fons blau. Memòria d’un nen a la Barcelona dels seixanta. També ha escrit teatre, com La penúltima illa, i assaig, com UNESCO: Història d’un somni i El moviment coral dins el teixit social català. Amb Júlia Ferrer ha traduït del francès, entre altres llibres, Tots els matins del món, de Pascal Quignard, i Les nits salvatges, de Cyril Collard, i del 1988 al 1992 va traduir l’edició catalana d’El Correu de la UNESCO.

Per a l’AELC, la participació en l’associacionisme cultural és «un dels aspectes més significatius de la seva personalitat». Ha presidit la Federació Catalana d’Associacions UNESCO i l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana. Nascut a Barcelona el 1956, s’ha dedicat, segons la mateixa font, a activitats molt diverses: ha estat professor de secundària —de llengua i literatura catalana, precisa el pòrtic—, periodista, publicitari, locutor de ràdio, sociòleg i musicòleg, i durant sis anys va ser documentalista del Departament de Cultura de la Generalitat. Ha escrit a Serra d’Or, El Temps, Caràcters o l’Avui, i ha col·laborat amb Catalunya Cultura i Onda Rambla. De si mateix, explica l’associació, sovint ha dit que és un «corredor de fons», «més partidari de l’elaboració d’una obra consistent que no pas de la recerca de l’èxit immediat».