Josep Masats

Qui és Josep Masats

Els llibres més antics de Josep Masats que registra la Gran Enciclopèdia Catalana són del 1988: una novel·la juvenil, Trapelleries galàctiques, i una biografia del pintor Joan Abelló, de Mollet, a qui el 2001 va tornar amb Les arrels d’Abelló. Per a joves també va escriure El nostre amic extraterrestre (1991), Un visitant espacial (1992) i, amb Cesc Bas, Un cavall com no n’hi ha (1995). Té textos en obres col·lectives, com Salvador Espriu: entrevista (1995) i Mercè Rodoreda: ficció i vida des del jardí (2013). Havia estudiat filosofia i tenia el diploma de llengua catalana, i segons la GEC, a més de fer classes, exercia el periodisme: col·laborava en publicacions com El 9 Nou, Crònica o Canigó i, de tant en tant, a TV3.

El 2023 Gata.cat li va valer el premi Recvll a la millor poesia. La GEC li registra altres poemaris, com El penjat (2004), Fragments de vidre (2008) i El melic del Buda (2022), i llibres compartits com Llenguatges de colors (2006), amb aquarel·les de Xicola, i Cafè de l’Òpera de Barcelona, un llibre amb fotografies d’A. Winterhalder on també hi ha poemes de Joan Margarit. El 2024 Pagès li va publicar Vida de gata. L’editorial hi destaca els gats de carrer, «aquells que no interessen a ningú», i diu que els poemes on no n’hi ha també miren la vida «amb una certa mirada, diguem-ne, felina».