Àngel Fabregat

Qui és Àngel Fabregat

Entre el 1990 i el 2008, segons la biografia de l’AELC, feta amb documentació de l’autor, Àngel Fabregat no va escriure. Quan hi va tornar va alternar la poesia amb la narrativa breu, i els tres darrers llibres de poemes van arribar a la impremta després de guanyar un premi. L’estany buit va obtenir el Guillem Colom Ferrà de poesia Vall de Sóller del 2019 i Documenta Balear el va publicar el 2020; Cossos afeblits, el Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt del 2020, i va sortir a Onada el 2021, i Navegar l’interval, el Joan Llacuna-Ciutat d’Igualada del 2025, i el va editar Viena Edicions el 2026. La pàgina de premis de l’AELC n’hi recull molts altres, de poesia i de narrativa breu. Abans de la pausa ja n’havia guanyat uns quants, com L’Espurna del Clot (1987), el Gabriel Ferrater dels Premis Literaris Baix Camp i el premi Sant Jordi per a Joves de la Generalitat (1989) amb Antologia d’un onatge, que Columna li va publicar el 1990. Moisès Stankovich, en un comentari sobre poemes seus apareguts al butlletí de l’AJELC que reprodueix l’AELC, explicava que en llegir-los per primera vegada havia tingut la impressió de llegir haikus japonesos.

Va començar a escriure en prosa: amb disset anys, un relat inspirat en la cançó de Victor Jara «Te recuerdo Amanda» va guanyar un premi local de narrativa breu. El 2012 va obrir una pàgina de minificció, Literatura Breve, amb seguidors sobretot de l’Amèrica del Sud, i la biografia de l’AELC diu que per això El cielo en ruinas (2015) és en castellà. El llibre va ser finalista del Premio Caligrama del 2017. En català, Caligrama li va publicar el 2019 L’última llum, que aplega relats breus i contes. La seva feina va ser en el camp dels sistemes d’informació.