Josep Maria Esquirol

Qui és Josep Maria Esquirol

Amb La resistència íntima (2015), Josep Maria Esquirol va obtenir el premi Ciutat de Barcelona d’assaig i, el 2016, el Premio Nacional de Ensayo, que concedeix el Ministeri de Cultura espanyol. Lluís Foix, en un article a El Punt Avui que recull lletrA, hi veia «un elogi de la dignitat de la vida senzilla de les persones», i en citava una frase sobre el present: «La veritable resistència a l’actualitat consisteix a no cedir al dogmatisme». Quaderns Crema li va publicar després La penúltima bondat (2018) i Humà, més humà (2021). La llista d’assaigs que li registra la Gran Enciclopèdia Catalana s’obre amb Raó i fonament (1988) i inclou, entre altres, El respirar dels dies: una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida (2009), Uno mismo y los otros (2005), dedicat a les experiències existencials i a la interculturalitat, i El respeto o la mirada atenta (2006), que l’Enciclopèdia descriu com un llibre «sobre ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia».

Esquirol es va doctorar el 1990 en filosofia a la Universitat de Barcelona, on va fer de professor, i l’Enciclopèdia li atribueix també la direcció de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson. Com a camps d’estudi, la mateixa font hi assenyala la filosofia contemporània de base fenomenològica, la filosofia política i l’ètica de la ciència i la tecnologia, amb les seves conseqüències socials, i, més endavant, el llenguatge i la vida quotidiana. Entre el primer llibre i Uno mismo y los otros hi ha Responsabilitat i món de la vida. Estudi sobre la fenomenologia husserliana (1992), D’Europa als homes (1994), Tres ensayos de filosofía política (1996), La frivolidad política del final de la historia (1998) i Què és el personalisme? Introducció a la lectura d’Emmanuel Mounier (2001).