Maria Jaén

Qui és Maria Jaén

Estimat Pablo (Rosa dels Vents, 2021) va néixer d’un guió. Maria Jaén va explicar a VilaWeb que havia descobert Francesca Vidal després d’escriure amb Jordi Vallejo el guió de Pau, la força d’un silenci, la pel·lícula de Manuel Huerga sobre Pau Casals, i que li semblava injust que la dona que havia compartit amb el músic l’exili de Prada gairebé no sortís als llibres sobre ell. La novel·la, basada en fets reals, dona veu a aquella violoncel·lista, filla de Francesc Vidal, una figura del modernisme català, i coneguda de casada com a Frasquita Capdevila; l’autora la va construir com una carta d’ella a Casals, una manera, deia, de reivindicar el temps que havia passat al seu costat. Per documentar-se, va poder consultar cartes i àlbums de la família, i segons el diari hi va dedicar tres anys, perquè la feina de guionista li deixava poc temps per a la narrativa.

Al Diccionari de la Literatura Catalana, que la fa néixer a Utrera el 1962 i la presenta com a llicenciada en filologia catalana, el punt de partida és Amorrada al piló (1986), una novel·la eròtica que «assolí un gran ressò» i que T. Verdaguer va dur al cinema amb el títol L’escot. Sauna (1987) també va arribar al cinema, en aquest cas de la mà d’A. Martín, i el Diccionari hi suma les novel·les No siguis cruel (1997), Dones enamorades (1998) i La promesa (1999) i la narració breu La teva noia (1992). Com a guionista, la mateixa font li atribueix guions de ràdio com Pollastre al forn i La vida rosa i, per a la televisió, sèries com El cor de la ciutat, Sitges o Laberint d’ombres. A VilaWeb, el 2021, deia que s’havia dedicat nou anys a El cor de la ciutat, que havia treballat en projectes sobre Pere Casaldàliga i que llavors treballava sobretot per a televisions i productores de fora, com en la sèrie Hernán.