Bartomeu Fiol

Qui era Bartomeu Fiol

Fins a finals dels anys noranta, segons la biografia de l’AELC, Bartomeu Fiol va ser per als iniciats en la poesia catalana una rara avis, un poeta «quasi secret» a qui faltava el reconeixement dels lectors i de la crítica. El 1999 Proa va publicar Tot jo és una exageració (Quaranta-nou textos orals perifèrics), una antologia que tenia com a base una gravació en casset del 1997 i que va guanyar el premi Crítica Serra d’Or, i amb aquest llibre, diu la mateixa font, la situació «canvia en part». Hi van contribuir, segons el pòrtic i la biografia, els quatre volums de la seva obra poètica, apareguts entre el 1999 i el 2011, amb pròlegs de Jaume Pomar, D. Sam Abrams, Sebastià Alzamora i, el quart, Roberto Mosquera i Antoni Nadal. Amb Càbales del call (2005) va obtenir el premi Carles Riba.

El punt de partida de la seva obra, tal com la comptava ell mateix, és Calaloscans (1966), on la biografia troba «certs ressons de Salvador Espriu». Els reculls dels anys cinquanta, com L’últim (1955), eren edicions privades que després no va voler incorporar-hi; la mateixa font hi veu la influència de «les veus de Blai Bonet i de Rosselló-Pòrcel», lectures seves des de la universitat. Entre els títols que van venir després hi ha Camp Rodó (1973), premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1969, Calaportal de Cavorques (1985), Canalla contra Establishment (1995) i Cave carmina, cape canes (1998), premi Josep M. Llompart dels Cavall Verd el 1999. Cavorques, el «contramite» amb què identificava la societat balear, és un dels temes que el pòrtic de l’AELC destaca en la seva poesia, al costat d’uns altres de recurrents: Déu, la mort, el temps que passa, el jo poètic. També hi assenyala elements presos de la càbala i de la tradició hebrea.

Havia nascut a Palma el 12 de novembre de 1933. Llicenciat en Ciències Polítiques a Madrid el 1955, fins al 1990 va viure de l’hostaleria, com a director general de dues companyies britàniques; abans hi havia hagut la llibreria Gralla (1956), que també era galeria d’art i venia discos, un dels oficis que la biografia compta entre els «poc reeixits». Del 1990 al 1992 va presidir l’Obra Cultural Balear, i va escriure molts articles d’opinió a la premsa de Mallorca. Va morir a Palma el 8 d’agost de 2011.