Miquel Bauçà Rosselló

Qui era Miquel Bauçà Rosselló

Miquel Bauçà tenia vint-i-un anys quan Una bella història va guanyar el premi Salvat-Papasseit del 1961. El recull, que va enlluernar la crítica, havia concorregut ja a dues edicions anteriors del premi amb un altre títol, Poemes d’un fugitiu, segons la biografia de l’AELC. L’Enciclopèdia Catalana diu que aquest llibre el va descobrir com a poeta, i entre els reculls posteriors en cita Les Mirsines (1983), Cants jubilosos (1978), El noble joc (1972) i Notes i comentaris, premi Vicent Andrés Estellés del 1974. L’Obra poètica (1959-1983) va aparèixer el 1987. En aquella poesia, l’AELC en remarca el domini dels recursos fònics i musicals i el to epigramàtic, amb l’heptasíl·lab com a mesura constant, i l’Enciclopèdia hi veu poemes intimistes i tensos al costat d’altres de testimonials i directes. La censura li va prohibir Nihil obstat, un llibre de poemes del 1965 que no es va poder publicar fins al 2023.

El primer llibre en prosa, Carrer Marsala (1985), li va valer el premi Ciutat de Barcelona, que no va anar a recollir, i segons el pòrtic de l’AELC va canviar la manera com la crítica el rebia: a partir d’aleshores, «se’l va voler assimilar a un sistema que ell sempre rebutjava». Quatre anys després, L’estuari va guanyar el premi Sant Joan. Amb El canvi, premi de la Crítica de novel·la del 1999, l’Enciclopèdia fa començar l’última etapa de la seva obra, que va més enllà de «qualsevol explicació o límit de gènere». És un llibre d’entrades per ordre alfabètic, com un diccionari, i per a la mateixa font les reflexions que conté valen més com a testimoni del que pensava l’autor que no pas com a ficció. L’AELC en reprodueix l’entrada «escriptor», que separa els qui «merament frueixen de parlar de si mateixos» dels qui «proven de dir altres coses». L’Enciclopèdia veu la mateixa actitud en els títols posteriors, entre els quals els pòstums Certituds immediates (2007) i Rudiments de saviesa (2005). Després de la seva mort també van sortir La carn i el goig (2017) i En el Feu de l’Ermitatge (2015), que havia guanyat el premi Miquel de Palol el 1993.

Va néixer a Felanitx el 1940, fill d’un sabater, i el 1961 es va instal·lar a Barcelona, on va fer la carrera de filosofia i lletres. Admirava l’obra de Blai Bonet, i la biografia de l’AELC diu que ell mateix va influir, entre altres, en Josep Maria Llompart i Francesc Parcerisas. Per al pòrtic, la seva obra és una de les «més originals i intenses» de la generació literària dels setanta. Va morir a Barcelona.