Eduard J. Verger

Qui és Eduard J. Verger

Com si morís (1986) és, segons l’AELC, el primer títol d’Eduard J. Verger, que com a poeta s’havia donat a conèixer el 1975, quan va guanyar la Viola als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas; el Diccionari de la literatura catalana precisa que l’obra premiada era Caliu. Després de Com si morís van venir la plaquette Tres peces apòcrifes (1999) i Terra pensada, i el 2018 la seva obra es va recollir a l’antologia Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018. Ja era en antologies col·lectives com Bengales en la fosca (1987), La poesia valenciana contemporània (1995) o Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003), i a Raó i follia. Poetes catalans del segle XX, una edició bilingüe en català i en hongarès que es va publicar a Budapest el 1997. Com a crític, va fer l’Antologia dels poetes valencians, en tres volums (1983-88), i Poesia de la Renaixença (1994). Entre el 1979 i el 1981 va fundar i dirigir la revista literària Cairell, que el Diccionari descriu com a «plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València», i l’AELC, com a «publicació de referència de la literatura catalana dels anys setanta al País Valencià». Amb Joan Fuster, del 1981 al 1997, va dirigir la Biblioteca d’Autors Valencians, una col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim.

El premi Cavall Verd de traducció poètica li va arribar per la versió dels Poemes d’Attila József, que segons l’AELC va fer amb Kálmán Faluba. De l’hongarès va traduir també Sándor Petöfi i György Somlyó, i del xinès, Li Bai. Del francès, totes dues fonts n’esmenten les versions de Paul Éluard i Stéphane Mallarmé, i l’AELC hi suma Yves Bonnefoy i Jean Tardieu. En sentit invers, el 2004 va editar les Poesías de Joan Roís de Corella, anotades i traduïdes al castellà, una edició en què l’AELC veu l’interès que tenia per la poesia de l’edat mitjana. De la seva vida professional, l’AELC explica que va començar dret i el va deixar aviat per filosofia i lletres, a la Universitat de València, i que tampoc no va acabar aquests estudis; va ser corrector de proves d’una impremta i professor de català i de francès, i, a partir del 1980, tècnic lingüístic de la Diputació de València, llevat dels anys 1985-1997, en què va fer aquesta feina a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació. Va publicar poemes i articles a revistes com Reduccions, L’Espill, Saó, Caplletra o Caràcters, i a diaris com el Diario de Valencia, el Levante-EMV i El País. El Diccionari el presenta com a editor del web «La il·lustració poètica», que es dedica a difondre la poesia catalana en diverses llengües.