Juli Leal i Duart

Qui és Juli Leal i Duart

El sainet, les falles i altres formes populars serveixen a Memòries de la coentor per tornar a la València de la Restauració borbònica, segons Edicions Tres i Quatre, que té l’obra a la col·lecció de teatre i en destaca dos fets d’aquell moment: les revoltes camperoles i «la renúncia idiomàtica de les classes dominants». L’editorial en parla com d’un «collage» on els textos de Juli Leal conviuen amb els d’Escalante, Lluís V. Aracil i M. Sanchis Guarner, entre d’altres. El Diccionari de la literatura catalana la compta entre les obres que ha publicat com a dramaturg, amb Totus Tous, comèdia familiar inundada. 1982 (1998) i Juan Lorenzo Palmireno ensaya la «Fabella Aenaria» con sus alumnos del Estudi General de Valencia (2000), un text escrit a quatre mans amb Josep Lluís Sirera.

Com a director, el Diccionari li atribueix nombrosos muntatges, per a l’escena i per a la televisió, d’autors que van de Shakespeare, Molière i Goldoni a Rodolf Sirera, T. Williams o Txékhov, i com a traductor, molts textos dramàtics. De la seva recerca sobre el teatre clàssic francès, la mateixa font en presenta com a resum El teatro francés de Corneille a Beaumarchais (2006), que hi qualifica d’«àmplia panoràmica». Va néixer a València el 1946, i els seus inicis, segons el Diccionari, van ser com a actor del teatre independent; també va dirigir el grup Carnestoltes. Llicenciat en filologia moderna, es va doctorar en filologia francesa a la Universitat de València, on el Diccionari el situa com a professor en la versió consultada el 2026.