Francesc Bayarri

Qui és Francesc Bayarri

L’abril del 1989 Francesc Bayarri es va convertir en el primer cap d’informatius de Ràdio 9; el desembre d’aquell any ja havia dimitit. No era la seva primera experiència a la ràdio: el 1985, segons la biografia de l’AELC, havia dirigit i presentat un programa matinal a Radiocadena. A El País hi va treballar en dues etapes, com a col·laborador de la delegació de València el 1987 i el 1988 i en plantilla del 1990 al novembre del 1996, i abans havia estat a Levante-EMV, on va entrar el 1986 i es va ocupar de la informació de tribunals, a Noticias al Día i, entre el 1981 i el 1982, a Diario de Valencia. Quan va deixar El País va entrar a treballar en la comunicació de la Universitat de València, al gabinet de premsa; en aquella universitat s’havia llicenciat en dret el 1984.

El cop d’estat del 1981 a València és el tema de Febrer (2004), una de les novel·les que li va publicar l’Eixam; la mateixa editorial va treure el 2006 Cita a Sarajevo, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2007. La primera novel·la, L’avió del migdia, havia sortit a Bromera després de guanyar el premi València de Literatura del 2001, de la Diputació. A València sic transit (2016), la biografia hi llegeix, entre altres coses, «la caricatura de tota una generació».

El 2018 va publicar Matar Joan Fuster (i altres històries), un llibre de periodisme d’investigació que, segons l’AELC, torna sobre episodis de «l’anomenada transició democràtica» al País Valencià. Abans havia participat en dos llibres col·lectius: Nosaltres, exvalencians (2005), escrit amb Manuel S. Jardí, Toni Mollà, Emili Piera, Joan Dolç i Rafa Arnal, i País Valencià, segle XXI (2009). En l’àmbit de la Universitat de València va ser coautor de dos llibres més, del 2001 i del 2002. També va escriure a Serra d’Or, El Temps i Caràcters. Havia nascut a Almàssera el 1961.