Josep Igual

Qui era Josep Igual

Una bona part de l’obra de Josep Igual és dietari o assaig, segons la biografia de l’AELC: el recorregut va de L’any de la fi del món (2001) a L’eternitat enamorada. Notes d’un diari, 2016-2017, que va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig el 2019. D’uns quants d’aquests volums —L’any de la fi del món, El rastre dels dies, Quaderns deltaics, L’incert alberg (2016)— la mateixa font diu que evoquen l’estil de Josep Pla, un autor que Igual llegia amb admiració, i que hi recull els conflictes de la societat del seu temps des d’una mirada personal, amb frases «breus i sentencioses» que l’acosten a l’aforisme. Plàncton (2012) aplega una tria dels textos que durant cinc anys havia penjat cada setmana en un blog del mateix nom, un dietari poètic en línia. També va escriure Retrats de butxaca (2006), amb perfils de gent com Raimon, Isabel-Clara Simó, Maria Mercè Marçal o Ferran Torrent, i un estudi, El món literari de Sebastià Juan Arbó (1990).

L’AELC fa començar la seva prosa amb el trasllat a la Ràpita, al Delta, als anys noranta. En la ficció hi ha novel·les premiades com Música secundària (premi Ciutat d’Amposta de narrativa breu 2015), Torn de nit (premi Vila de l’Ametlla de Mar 2005) i Cabotatge (premi Sebastià Juan Arbó 1997), i reculls de contes com Circ de puces o La nau de l’atzar.

Abans, als anys vuitanta, havia publicat els poemaris Treva d’hivern (1987) i 35 poemes (1988), premi Roís de Corella, en els quals l’AELC llegeix una reflexió sobre «el pas del temps, l’enfonsament i la decadència» del món que l’envoltava. La poesia que va venir després, diu la mateixa font, deixa enrere aquell to desolat i guanya en optimisme, i arriba fins a Oliverar de l’aire (2019), premi Xavier Casp. Des de jove havia escrit columnes d’opinió, primer al setmanari Benicarló Crònica i més tard en mitjans com l’ABC, i amb uns quants joves més havia fundat la revista literària Passadís. Com a cantautor, al disc Sort de tu (1998) va musicar poemes seus i d’altres autors. Nascut a Benicarló el 1966, a la dècada del 2010 es va instal·lar a Amposta, on va morir el 25 de març de 2021. Com que va viure molts anys a les Terres de l’Ebre, l’AELC recull que és considerat «un escriptor fonamental de les lletres ebrenques».