Jordi Mas

Qui és Jordi Mas

Les crítiques que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) reprodueix a la pàgina de Jordi Mas permeten seguir-ne els poemaris un per un. Després d’Autoretrat amb esfinx (2008) i Horus al desert (2009), Sema va guanyar el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó i va sortir a Edicions 3i4: Maria Josep Escrivà hi destaca una síntesi «conceptual i formal» extrema, 180 versos de poemes breus, i hi troba «la petja dels poetes clàssics japonesos» que Mas havia traduït. De Febrer (2015), premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, Roger Padró en compta 42 poemes en prosa amb haikus encastats. El mateix Padró veu El crit i l’eco (2016), 63 haikus i tres proses al final, com un llibre on l’autor es permet «jugar-hi, de redefinir-ne els límits», i Guillem Carreras, també a El Núvol, el vincula a la «tradició d’haikus avantguardistes» que van començar Salvat-Papasseit i Junoy. A La destral del vespre, l’aixada de l’alba (2018), Jordi Llavina hi va llegir a l’Ara el paisatge de la contornada de Santa Coloma de Queralt, el poble de l’autor, i la memòria dels llocs i dels noms; en la forma, hi veu proses centrals acompanyades de «paraules essencials, com poemes desenfilats», en pàgina negra. Brida (2019), per a Adrià Targa, mira de relligar «de manera sumària i divertida» tota la seva art poètica.

Nascut a Santa Coloma de Queralt el 1972, Mas tenia a l’AELC un pòrtic només en anglès, amb el crèdit «Documentation and texts: Courtesy of the author». Aquella pàgina el presentava com a poeta, traductor i professor de llengua i literatura japoneses, i explicava que les traduccions i els treballs acadèmics els signava amb el nom complet, Jordi Mas López. Hi constaven, traduïts del japonès al català, clàssics com l’antologia de Fujiwara Teika Cent de cent. Hyakunin isshu (2011), L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashō (2012), premi Vidal Alcover de traducció, i la Crònica de la cabana de Kamo no Chōmei (2014), a més de Tres veus lligades a Minase, de Sōgi, Shōhaku i Sōchō (2017), que va guanyar el premi Jordi Domènech de traducció de poesia i el Cavall Verd. De la narrativa moderna hi havia L’escopeta de caça de Yasushi Inoue (2018) i diversos llibres de Haruki Murakami. La recerca, segons el mateix pòrtic, se centrava en la traducció literària al català i en el conreu de les formes poètiques japoneses en la poesia catalana, i d’aquí havia sortit el 2004 l’estudi Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku.