Lluïsa Cunillé Salgado

Qui és Lluïsa Cunillé Salgado

Opacitat, enigma i indeterminació: són els fonaments que l’Enciclopèdia Catalana atribueix a l’anomenada «dramatúrgia de la sostracció», on inscriu moltes de les obres de Lluïsa Cunillé. La mateixa font, que la té per «figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània», explica que els seus textos capgiren les categories del drama tradicional —el diàleg, per exemple, hi deixa de ser el que fa avançar l’acció— i que en surt un univers paral·lel «banal i tràgic». També diu que el seu teatre «tendeix a eludir el discurs ideològic» i s’interessa per la funció pragmàtica del llenguatge. Les dues fonts remarquen que ha escrit en català i en castellà.

L’AELC situa la seva formació entre el 1990 i el 1993, als cursos de dramatúrgia textual que José Sanchis Sinisterra feia a la Sala Beckett. Amb Rodeo va guanyar el premi Calderón de la Barca. El 1995 va fundar amb Paco Zarzoso la Companyia Hongaresa de Teatre, i tots dos han escrit a quatre mans textos com L’afer o Húngaros, que la companyia va estrenar amb direcció d’ella. L’Enciclopèdia en recorda també les adaptacions de Troilus i Cresida, de Shakespeare, i d’El pes de la palla, de T. Moix, i l’estrena a Pisa, el 1999, de Le testimone, un text per a dansa.

Accident (1996) va obtenir el premi de la Institució de les Lletres Catalanes del 1997; Barcelona, mapa d’ombres, el Ciutat de Barcelona; La cantant calba al McDonald’s (2006), el Premi Nacional de Cultura de teatre del 2007, i Après moi, le déluge (2007), la Lletra d’Or del 2008. El premi Born l’ha guanyat dues vegades, amb L’aniversari i amb El temps, i Boira va rebre el premi Frederic Roda de teatre del 2014. Altres títols que citen totes dues fonts són La festa, Apocalipsi, Dotze treballs, Passatge Gutenberg, El gat negre i Fronteres. El 2025 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va néixer a Badalona el 1961.