Lluís Flaquer

Qui és Lluís Flaquer

De la vida privada (1982), una versió reduïda i adaptada de la tesi doctoral de Lluís Flaquer, analitzava els models de públic i privat i la manera com la vida privada s’havia anat formant, i el 1983 va guanyar el premi Crítica Serra d’Or d’assaig. La biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) diu que va ser dels primers a fer servir en català el mot privacitat. Salvador Cardús, en un article del 2021 a l’Ara que reprodueix l’AELC, recordava que el llibre s’obria amb El malcontent, de Joaquim Ruyra, el conte d’un pagès que pot llegir el pensament dels altres. Als anys noranta, Flaquer va publicar El català, ¿llengua pública o privada? (1996), fet a partir de cent entrevistes a fons a residents a Barcelona sobre com havien après les llengües. Una de les tesis del llibre, segons la biografia, és que part de les dificultats de difusió del català s’explicaven perquè els nouvinguts l’aprenien cada vegada menys «en contextos primaris i comunitaris», com havia passat en altres èpoques, i Jordi Sedó, en una ressenya a El 9 Nou del 1997, en destacava que la indiferència davant la subordinació del català era, entre els entrevistats, «l’actitud més freqüent». Després van venir Les polítiques familiars en una perspectiva comparada (2000), sobre un concepte que la biografia de l’AELC qualifica de «força innovador» en aquells anys, i Émile Durkheim. Sociòleg de la moral (2011), un llibre breu sobre el sociòleg francès.

Segons el pòrtic de l’AELC, elaborat amb documentació de l’arxiu de l’autor, la família en un sentit ampli, la seva estructura i els seus canvis, va ser el tema de la major part dels seus treballs. Des que el 1996 va començar a col·laborar amb el centre de recerca social europea de la Universitat de Mannheim, la biografia diu que el va interessar sobretot com es relacionen les polítiques dels estats del benestar amb les transformacions de les famílies, i el 2005 va promoure a la UAB un grup de recerca propi sobre infància, família i polítiques socials comparades. A l’Autònoma hi va arribar el 1982 com a professor de sociologia; en va dirigir el departament del 1993 al 1995 i el 2005 en va ser nomenat catedràtic. També, durant deu anys, va editar i traduir obres clàssiques del pensament social publicades en anglès. La sociologia l’havia descobert a París, a l’Institut d’Études Politiques, on es va graduar en ciències polítiques el 1969, i la lectura de Sociologia (1968), de Salvador Giner, va reafirmar-lo en aquella decisió. Giner el va acollir després un curs a la Universitat de Lancaster i li va dirigir la tesi, amb què es va doctorar en dret a la UAB el 1981; entremig, Flaquer havia estat redactor de política i de sociologia de la Gran Enciclopèdia Catalana, s’havia llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona i havia passat tres anys a la d’East Anglia. El 2018 va rebre el premi Catalunya de Sociologia per la seva trajectòria. Va néixer a Mataró.