Xavier Gonzàlez-Costa

Qui és Xavier Gonzàlez-Costa

El 24 de febrer de 2022, explica el periodista Manel Alías Tort, mentre ell narrava per a TV3 i Catalunya Ràdio l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, Xavier Gonzàlez-Costa començava a escriure’n en vers. D’aquella idea, que Alías defineix com «un diari poètic de la guerra», en va sortir Un llençol blanc (Edicions de l’Albí, 2023), amb pròleg seu. Abans, l’Albí li havia editat Lluny de qualsevol lloc (2009) i D’un cap de dia a l’altre (2011), i Òmicron, Ventrilòquia (2010). La poesia satírica li va donar el premi de les Garrofes de Berga en diverses edicions, de la del 1994 a la del 2015. El 2024 va guanyar el concurs del FC Barcelona per escriure la lletra del cant del 125è aniversari del club, «L’escut al pit», que va treballar amb el compositor Carles Cases.

En teatre, la pàgina de premis de l’AELC li recull, entre el 2010 i el 2019, aquests guardons: L’Home (un drama) (certamen Vila de Gràcia, 2010), La Caputxeta que escombrava l’escaleta (Guillem d’Efak de teatre infantil i juvenil, 2011), L’Antiquari (Bambolina de Torredembarra, 2012), Una caca de pessebre (Xaro Vidal de teatre infantil de Carcaixent, 2018) i La Col·lecció (El Galliner, 2019). Una caca de pessebre la va publicar Bromera el 2019, il·lustrada per Jesús Huguet, amb una introducció de Clàudia Serra que hi veu «una paròdia dels models de comportament infantil» i que presenta el Nenjesús i el Reinegre com els «dos clowns de la funció». Agonia va sortir el 2014 a l’editorial SeLeer, de Màlaga. Per a infants va escriure, entre altres, Dimoni d’Angelet! (2008) i El secret de la Cova de Queralt (2023), i en prosa per a adults, La veritat de la Vaca Cega és que la Vaca Cega no era cega de veritat (Témenos Edicions, 2017). Com a actor, la biografia de l’AELC diu que, amb l’Agrupació Teatral La Farsa, va fer de Garrofa als Pastorets de Serafí Pitarra durant vint-i-sis Nadals. Va estudiar ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i la seva carrera professional la va fer a «la Caixa».