Xavier Antich

Qui és Xavier Antich

Antoni Tàpies surt més d’una vegada a la trajectòria de Xavier Antich: el 2000 va publicar Antoni Tàpies. Certeses sentides, el 2008 va editar el volum Antoni Tàpies. En blanc i negre. Assaigs 1955-2003 i des del 2011 va presidir el patronat de la Fundació Antoni Tàpies. Per a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), la seva recerca és en l’estètica i l’art contemporanis, amb dos focus, les teories posteriors al 1967 i l’art fet en les últimes quatre dècades, a més d’alguns treballs sobre estètica musical. El 1993 havia publicat El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas, i la GEC li atribueix articles sobre Lévinas, Martin Heidegger i Jan Patocka. Amb el fotògraf Joan Fontcuberta va escriure Revelacions. Dos assaigs sobre fotografia (2019). La ciutat del dissens. Espai comú i pluralitat és del 2013, i La voluntat de comprendre, un recull d’articles, del 2016.

La GEC el presenta com a professor d’estètica a la Universitat de Girona, i diu que va ser director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA. Va escriure amb regularitat a La Vanguardia del 2000 al 2016 i a l’Ara des del 2014, i va participar en molts programes de ràdio i de televisió. Del 2009 al 2011 va ser conseller del CoNCA. El febrer del 2022 va ser elegit president d’Òmnium Cultural. Va néixer a la Seu d’Urgell el 1962.