Toni Cabré

Qui és Toni Cabré

Quinze obres i set peces breus formen Toni Cabré. Teatre reunit (1985-2022), el recull que Arola Editors va publicar el 2022. La biografia de l’AELC en resumeix el teatre amb dues paraules, realisme i paradoxa, i en dona exemples de totes dues: el poder, la tecnologia o el dubte com a temes, i el teatre dins del teatre com a recurs. Segons la mateixa pàgina, Edicions 62 li va publicar el 1984, a El Galliner, Els camaleons també paguen, premi Recull de teatre de l’any anterior, i la primera obra que li van estrenar professionalment va ser Estrips, dirigida per Joan Lluís Bozzo. L’actor Boris Ruiz li va encarregar un monòleg sobre el relat de Kafka, La metamorfosi, que Acte Únic va portar al Teatre Borràs el 1994. Històries d’amor, publicada en català el 1996, la va estrenar el 2000 el Teatre Nacional de Catalunya, i després se’n van fer dos muntatges més a Madrid, el 2001 i el 2003.

Dos textos seus van obtenir el Crítica Serra d’Or de teatre: Navegants, que va estrenar la companyia Éter Teatre el 2006, i Teoria de catàstrofes (2004). La llista de premis de l’AELC en recull catorze més, també de televisió i de narrativa curta. La peixera, que el Versus Teatre va estrenar el 2016, és el títol amb què va pujar a escena L’efecte 2000, premi Ciutat d’Alcoi. Entre el 2013 i el 2018 van arribar el Crèdit Andorrà, per Les verges virtuals, el Ciutat d’Alzira, per Okupes particulars, i el premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal Alcover, per Silencis. El Festival Temporada Alta va acollir el 2008 l’estrena d’Iglú. La biografia hi suma obres més recents, com Ombres de memòria, que tracta de la Guerra Civil, i Zweig, la fugida impossible, totes dues del 2021.

Entre els guions que va escriure per a la televisió, la biografia en cita d’El xou de la família Pera (1983-1984) a Olor de Colònia (2012), que la llista de premis relaciona amb un premi del Festival Zoom i un altre dels Bonaplata. Entremig hi ha les telenovel·les de TV3 Nissaga de poder, que la llista associa al Premi Nacional d’Arts Audiovisuals de la Generalitat del 1998, i Poble Nou, Laberint d’ombres o La Riera. Nascut a Mataró el 1957, es va formar com a enginyer industrial a la Politècnica de Barcelona, i entre el 1978 i el 1980 va rodar tres curtmetratges en súper-8. El teatre independent dels anys setanta el va conèixer, segons la biografia, al Foment Mataroní, al Xaloc del Casal Aliança i a la Sala Cabañes, i la companyia Xaloc va ser la que va estrenar la seva primera obra, Computer Love, a la mostra Art/Pista81.