Maria Teresa Bertran i Rossell

Qui era Maria Teresa Bertran i Rossell

Maria Teresa Bertran i Rossell va passar una dècada a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, amb el pintor Enric Maass, que era la seva parella, fins que el 1984 van tornar a Arenys de Mar. En aquells anys es va donar a conèixer, signant Teresa d’Arenys, quan Aor (1976), el seu primer recull de poemes, va guanyar el premi Amadeu Oller. El Diccionari de la Literatura Catalana veu en la seva poesia, alhora, un «classicisme formal tradicional» i una visió del món «netament contemporània». Altres títols seus són L’onada (1980) i Murmuris (1986). Versos de vi novell, un recull premiat el 1977, es va publicar el 2009 amb il·lustracions de Maass. Obra poètica (1973-2015), editada el 2017, li va valer el 2018 el premi Crítica Serra d’Or de poesia.

Com a traductora, el Diccionari en destaca les versions de poesia tuareg en prosa poètica, que qualifica de «treballades» i que va fer al llarg dels anys noranta. Les va aplegar a La requesta i el refús (1996) i a Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar (1999), que el 2000 va guanyar el V premi Cadaqués a Quima Jaume. També va traduir Dos rèquiems (1997), de Rilke. El quadern d’Agnès Solà, del 2001, és la seva única novel·la, segons el Diccionari; Epístola a un amic mort és del 2013.