Albert Roig

Qui és Albert Roig

Els ulls de la gossa (2021) recull tota l’obra poètica d’Albert Roig, i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) remarca que hi entren també «poemes fins ara desconeguts». No era el primer volum d’aquesta mena: el 2002 Córrer la taronja (1979-2001) havia reunit els primers reculls «amb moltes incorporacions noves», segons el text del Diccionari de la Literatura Catalana que reprodueix lletrA. La GEC fa començar la seva poesia amb La maison-bleu (1976), compartit amb Ricard Martínez i Pinyol, i Nós (1981), i diu que va ser amb Córrer la taronja (1989) que Roig «es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant». L’Ausiàs Marc del 1989 va ser per a Que no passa, publicat l’any següent; el Carles Riba del 1993, per a Vedat (1994); el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, per a A l’encesa (2007), i el dels Jocs Florals de Barcelona del 2011, per a La tempesta. La GEC i el Diccionari coincideixen a dir que la seva poesia «reivindica l’ús de variants dialectals» i que «es nodreix simultàniament de la dislocació típica de l’estètica barroca, de l’hermetisme de la poesia moderna a partir del simbolisme i de l’accent en la pintura contemporània sobre la formalització». Amb Jordi Balcells va preparar l’antologia L’escriptor de poesia (1991), i amb Xavier Lloveras, L’artista de la paraula. Poesia catalana del segle XX (1993).

En l’assaig, el Diccionari hi distingeix una línia polèmica, la d’El gos del poeta (1994), i una de creativa, la de Creació del poema (1998). El 2016 va publicar Gos. Vida de Rainer Maria Rilke, i el 2022, Posseït, que la GEC defineix com «un recull de retrats breus de poetes»: hi surten, entre altres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, J. V. Foix, Miquel Bauçà i Blai Bonet. En teatre, la GEC esmenta Lleons al jardí. Espill d’Abu Bakr, representada el 2004, i Roses de gos, que es va representar el 2007, i en narrativa, Cecília de Florejats, amb què va guanyar el premi Cristòfol Despuig el 2006. També va escriure el text de Flor d’escarabat, una cantata amb música de Carles Santos que es va estrenar el 2007 a la Trobada de Corals Infantils, i el de Dido and Aeneas_Roses de Gos (2009). La GEC el presenta «molt vinculat a la vida cultural de Tortosa», i el 2009 va rebre el premi a les llengües minoritàries Ciutat de Sàsser, a Sardenya.