Vinyet Panyella

Qui és Vinyet Panyella

Santiago Rusiñol i J. V. Foix tenen cadascun dos títols a la llista d’assaigs que la Gran Enciclopèdia Catalana dona de Vinyet Panyella. L’Enciclopèdia presenta aquesta obra com una mirada al modernisme, el noucentisme i les avantguardes, «amb un èmfasi especial en la vinculació d’aquests moviments i personatges amb la seva vila natal», Sitges. A Rusiñol li va dedicar Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada) (2000) i Santiago Rusiñol: el caminant de la terra (2003), premi Gaziel del 2001; a Foix, J. V. Foix: 1918 i la idea catalana (1989), que havia guanyat el premi Recull-Josep Ametller d’assaig del 1988, i l’Àlbum Foix: una successió d’instants (1990). La llista inclou també l’Epistolari del Cau Ferrat (1981), Cronologia del Noucentisme (una eina) (1996), Joaquim Sunyer (1874-1956) (1997) i El sembrador: biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (2002), i amb Josep Carbonell i Gener (Sitges 1897-1979): entre les avantguardes i l’humanisme (2000) va obtenir el premi Ferran Soldevila del 1999.

Com a poeta, Panyella va guanyar el premi Cadaqués-Rosa Leveroni del 1992 amb Memorial de platges (1993), el Recull-Maria Ribas i Carreras del 1997 amb Jardí d’ambre (1998) i el premi internacional Màrius Sampere del 2006 amb Taller Cézanne (2007); Sang presa va tenir el Miquel de Palol el 2011, l’any que es va publicar. Entre els altres poemaris hi ha Quintet de l’Havana: un homenatge a Alejo Carpentier (2001) i La mar que se m’enduu. Suite Camille Claudel (2012); el 2004 va sortir Written for darkness. An anthology, i el 2008, Exposició antològica. Curbet Edicions li va publicar Haikús i geografies el 2020, i Base, Llum abissal el 2025. Per als infants va escriure El Drac i la Menuda i L’Estrella i el Mar: conte de reis, tots dos del 2003, i Petita història de Santiago Rusiñol (2004). La seva carrera professional es va fer en arxius i biblioteques. Va dirigir la Biblioteca de Catalunya del 2000 al 2004, després d’haver-ne estat subdirectora i gerent, i segons l’Enciclopèdia hi va engegar un projecte de reorganització dels serveis i d’informatització. Abans havia estat al capdavant de l’Arxiu Històric de Sitges (1976-1983) i del servei de documentació, biblioteca i arxiu del Parlament de Catalunya (1983-1989). Havia estudiat biblioteconomia i documentació, amb el diploma del 1975, i filologia catalana, que va acabar el 1977, i va ser sòcia fundadora i primera secretària de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.