Lluïsa Julià

Qui és Lluïsa Julià

Maria-Mercè Marçal. Una vida (2017) és, segons l’AELC, la primera biografia de la poeta, i no era el primer llibre que Lluïsa Julià li dedicava: n’havia preparat l’antologia Contraban de llum (2002), amb un estudi introductori extens, i de Tradició i orfenesa (2007), un aplec d’estudis seus sobre autores catalanes, l’AELC en destaca els assaigs sobre Marçal. L’Enciclopèdia Catalana diu que el seu treball destaca per la recerca sobre escriptores, feta «amb la voluntat de construir la memòria històrica de la literatura de dones». Entre les autores que va estudiar, l’article esmenta Víctor Català, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Carme Riera i, «sobretot», Marçal. A Maria Antònia Salvà li va dedicar Maria Antònia Salvà (1869-1958) (2008) i l’antologia Entre floricultores (2021). L’AELC hi afegeix, de Salvà, l’edició de la traducció de Mireia de Frederic Mistral (2004) i l’Epistolari entre Josep Carner i Maria-Antonia Salvà (1997). A Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada (2013), el primer assaig complet sobre la narrativa d’Anglada, va poder treballar, diu l’AELC, amb «documents inèdits de l’arxiu familiar de l’autora». Va ser també coautora de l’antologia Paisatge emergent, de poetes catalanes del segle XX, i, amb Teresa Pascual, de Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003).

L’abril del 2022, Lluïsa Julià va assumir la direcció de la Revista de Catalunya, i l’Enciclopèdia la presenta com a vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès des del 2021. Abans havia estat secretària de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2001-2009) i, segons l’AELC, membre de la junta nacional d’Òmnium Cultural (2010-2015). L’AELC diu també que, llicenciada en filologia catalana el 1980, des del 1982 va ser professora i catedràtica de llengua i literatura catalanes en instituts de secundària. Amb Salvà, l’altre autor que l’AELC diu que va treballar especialment és Joaquim Ruyra. Li va dedicar la tesi doctoral, sobre la seva narrativa, a la Universitat de Barcelona (el 1990, segons l’AELC), i després en va publicar Ruyra, inèdit (1991) i Joaquim Ruyra, narrador (1992), en va editar l’Epistolari de Joaquim Ruyra (1995) i en va escriure una Biografia de Joaquim Ruyra, premi d’assaig Quima Jaume, i Ruyra: l’home i la seva imatge (2010). L’any Ruyra, el 2003, va ser la comissària de l’exposició dedicada a l’escriptor. Va estudiar també Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera, de qui l’AELC diu que va editar la Poesia el 1994, i Miquel Llor: l’Enciclopèdia en cita l’assaig sobre Laura a la ciutat dels sants (1992), i l’AELC, que el 2007 en va preparar una nova edició amb un estudi introductori.