Montserrat Bacardí

Qui és Montserrat Bacardí

Des del 1998 Montserrat Bacardí coordinava Quaderns. Revista de Traducció, segons el Diccionari de la Literatura Catalana, que la defineix com a assagista i la situava com a professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va dirigir el Diccionari de la traducció catalana (2011), que el 2012 va obtenir el premi Crítica Serra d’Or. La traducció és al títol de diversos llibres seus: l’antologia Cent anys de traducció al català (1891-1990) (1998), La traducció catalana sota el franquisme (2012), Les traductores i la tradició (2013) i Moments estel·lars de la traducció catalana del segle XX (2024). Del 2006 és El Quixot en català. Es va doctorar en filologia hispànica i es va llicenciar en catalana, i el 2000 la Fundació Enciclopèdia Catalana li va donar el seu premi de recerca humanística.

El 2023 va publicar La veritat literària de Teresa Pàmies, que aquell mateix any va guanyar el premi d’assaig Ricard Torrents Bertrana. No és l’únic títol seu que porta el nom d’una persona: el Diccionari en registra amb el d’Alfons Costafreda (1989), el d’Anna Murià (2004), el de Gràcia Bassa (2016) i el de Maria Dolors Orriols (2019), i un altre amb el de Fivaller Seras, Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009). Com a editora, va preparar les Memòries d’un segle d’or (2008) de Joan Triadú, un volum de Pere Calders i Triadú, Joan Triadú. Estimat amic. Cartes. Textos (2009), i el Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011) de Rafael Tasis. El 2009 un article seu a l’Avui, «Ramon Folch i Camarasa: retrat del perfecte escriptor no gens mediocre», li va valer el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari. El 2026 va publicar Exilis i escriptures a Buenos Aires. Diari d’una recerca.