Mercè Ibarz Ibarz

Qui és Mercè Ibarz Ibarz

El 2020 Mercè Ibarz va aplegar en un sol volum, Tríptic de la terra, la crònica La terra retirada, premi Humbert Torres del 1992, la novel·la La palmera de blat (1995) i un text inèdit, Labor inacabada. El pòrtic de l’AELC diu que són tres obres «centrades en la ruralitat contemporània». La biografia de l’AELC hi relaciona la vida de l’autora, que va néixer el 1954 a Saidí, al Baix Cinca, i hi va viure fins als catorze anys: la narradora de La terra retirada recorda que al poble aquella era «l’edat ritual» de començar a treballar la terra, mentre que ella se n’anava a estudiar a Lleida. Tres anys després, el 1971, es va instal·lar a Barcelona.

Com a assagista, el pòrtic diu que és coneguda per la tasca sobre Mercè Rodoreda. Dels llibres que li ha dedicat, els més recents que hi figuren són dos del 2022, Rodoreda, un mapa i Retrat de Mercè Rodoreda; abans hi havia dedicat Rodoreda, exili i desig (2008) i Mercè Rodoreda: un retrat (1991), i va ser la comissària de l’exposició «L’altra Rodoreda. Pintures i collages (2008)». Altres assaigs seus tracten de l’art, com No pensis, mira. Davant de l’obra d’art (2024), o de Buñuel, a Tierra sin pan: Buñuel i els nous camins de les avantguardes (1999). Com a editora, ha preparat i prologat les proses crítiques de Maria-Mercè Marçal de Sota el signe del drac (2004) i els contes d’Anna Murià de Sota la pluja (2022).

A la ficció, el pòrtic situa dues novel·les, Vine com estàs (2013) i No parlis de mi quan me’n vagi (2010), en «el món urbà i la memòria de la seva generació». Els contes de Febre de carrer (2005) i A la ciutat en obres (2002) es van reunir el 2022 a Contes urbans. L’any que va arribar a Barcelona es va crear la Facultat de Ciències de la Informació, i la biografia de l’AELC explica que s’hi va matricular de seguida i que va ser de la primera promoció que en va sortir amb un títol universitari de periodisme. El 2023 va rebre el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català.