Jordi Domènech i Soteras

Qui era Jordi Domènech i Soteras

Deu trossos, el primer poemari de Jordi Domènech, es va publicar el 1971 dins Pere Quart, I li estreba les vetes de la cotilla, un volum col·lectiu d’homenatge a Joan Oliver. El 1974 el llibre va reaparèixer a Galícia amb el títol que ja va conservar, Un poema en dez anacos, en una edició amb notes i amb el text en català i en gallec. En comptes de la revolució va obtenir el premi Josep López-Picó del 1983 i es va publicar el 1984, i la bibliografia continua amb Història de l’arquitectura i Alba Pratàlia, totes dues del 1995, fins a Amb sense (2002). També va provar altres formats. Vine, Venusvenècia, a l’aigua (2001) és una experiència paral·lela de poesia i pintura entre Domènech i Albert Novellón, nascuda de vint anys d’experiència de Venècia; Xulipapus (1999), il·lustrat per Benet Ferrer, va sortir en una edició privada; i de La llei del parèntesi (o tota precaució és poca) (1994), l’Enciclopèdia Catalana en diu que és «una breu mostra en prosa d’una obra aforística més extensa».

Domènech s’havia format a l’Escola Massana i va fer de dissenyador industrial. Com a traductor, va publicar versions catalanes de Cunqueiro, de Delogu, de Svevo i d’Ungaretti, i moltes plaquettes amb traduccions del portuguès, de dialectes d’Itàlia i del gallec. L’Enciclopèdia el considera un bon coneixedor de la poesia moderna d’arreu i explica que se sentia «hereu i continuador sincrètic de tots els grans moviments rupturistes del segle XX», amb les avantguardes històriques en un extrem i la Beat Generation en l’altre.