Anna Murià

Qui era Anna Murià

La vida al costat del poeta Agustí Bartra és la matèria de dos llibres d’Anna Murià: Crònica de la vida d’Agustí Bartra (1967), iniciada durant els anys de Mèxic, i L’obra de Bartra (1975). Segons la biografia de l’AELC, hi explica la vida que van fer junts «tant pel que fa a l’aventura familiar com la intel·lectual», i la mateixa font els posa d’exemple del seu «estil poètic, brodat». La parella es va formar a França, l’octubre del 1939: ella vivia des de l’abril a Roissy-en-Brie, prop de París, i Bartra hi havia arribat l’agost. D’allà van anar el 1940 a la República Dominicana i l’any següent a Cuba i Mèxic. A Mèxic va treballar de traductora de l’anglès i del francès al castellà, va escriure a revistes de l’exili com Pont Blau o Germanor i el 1946 hi va treure Via de l’est, un llibre de narracions líriques.

Abans de l’exili ja tenia obra i militància. Havia començat a escriure a La Dona Catalana, La Rambla o Meridià, va publicar les novel·les Joana Mas (1933) i La peixera (1938) i l’assaig La revolució moral (1934), i va passar per Acció Catalana, per Esquerra Republicana (1932) i per Estat Català (1936), on va arribar al comitè central. Durant la guerra, la Institució de les Lletres Catalanes la va tenir de secretària, i el pòrtic de l’AELC la compta entre les fundadores del Grup Sindical d’Escriptors Catalans (1936), antecedent de la mateixa associació. La biografia hi veu una «preocupació per la qüestió femenina» constant, i alhora precisa que «mai no s’ha declarat feminista militant».

De tornada, el 1970, es va establir a Terrassa, i allà va continuar publicant: les narracions d’El país de les fonts (1980), literatura infantil com Pinya de contes (1982) i novel·les com Res no és veritat, Alícia (1984). El 1974 havia guanyat el premi Folch i Torres amb un relat per a joves on un noi «descobreix el seu país i alhora el passat i present del seu poble». La seva correspondència amb Mercè Rodoreda es va publicar el 1985 amb el títol Cartes a l’Anna Murià. Bartra va morir el 1982, i el 1999 ella va cedir a la ciutat de Terrassa l’arxiu del poeta juntament amb el seu propi. Havia nascut a Barcelona el 21 d’abril de 1904 i va morir el 27 de setembre del 2002.