Lluís Urpinell

Qui és Lluís Urpinell

Lluís Urpinell tenia vint-i-dos anys quan va publicar el primer llibre de poemes, Exili forçós al Walhalla, amb el qual va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit del 1975. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) qualifica la seva lírica de «decididament experimental, irònica, vitalista i inconformista». A les pàgines de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), documentades pel mateix poeta, els temes que hi tornen són Eros, els diners, els narcòtics i Thànatos, i els llibres hi apareixen amb l’artista que els va il·lustrar: un dibuix de Miquel Barceló a Lerwick (1981), Albert Ràfols-Casamada a March/Arthur (1985), Eduard Fontserè a Tractat d’Ofiologia (1995), Francis Vicenç a Naips Nous (2007) i Joan-Pere Viladecans a Neons (2012). Amb March/Arthur va obtenir un ajut de creació literària, i Tractat d’Ofiologia va quedar finalista del premi Carles Riba. A Neons va fer servir dues formes japoneses, l’haiku i la tanka, adaptades al català. Amb Joan Noves i Jordi Vintró va signar Tankes de París (1989), un llibre-pòster.

Amb Joan Alegret i Jordi Vintró, Urpinell va fundar Edicions Anglo-Catalanes, que el 1978 va publicar el facsímil de La Llumanera de Nova York (1874-1881) preparat per ell; la biografia de l’AELC la presenta com la primera revista escrita tota en català als Estats Units. Nascut a Barcelona el 1953, es va llicenciar en filologia catalana i anglesa a la Universitat de Barcelona. Va ensenyar català, entre altres llocs a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, i anglès per al Departament d’Ensenyament, i al Parlament de Catalunya va ser corrector, redactor i assessor lingüístic. També va fer de traductor i d’intèrpret: va presidir l’Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana i el 1986 va organitzar el primer simposi internacional sobre traducció en llengua catalana. Segons la GEC, els seus estudis sobre Catalonia, un poema anglès publicat a Londres el 1811, van permetre identificar-ne l’autor, Edward Hawke Locker. Havia estat un dels fundadors de la revista Tarotdequinze (1972-1975), que segons l’AELC volia treure de l’oblit Joan Vinyoli, J. V. Foix i Josep Palau i Fabre, i també de l’AELC i del Centre Català del PEN.