Jordi Llavina

Qui és Jordi Llavina

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), Jordi Llavina va publicar el primer recull de poemes el 2006: La corda del gronxador, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia. Dels reculls posteriors, la GEC en dona sobretot els premis: Diari d’un setembrista (2007) va tenir l’Alfons el Magnànim i, el 2008, el Crítica Serra d’Or, i País de vent (2011), el Vila de Martorell. Vetlla (2012) havia guanyat el 2011 el premi Vicent Andrés Estellés amb un altre títol, Entrada de fosc, i el 2013 va rebre el premi de la Crítica de poesia catalana. Més endavant, Ermita (2017) va tenir la Lletra d’Or del 2018; El magraner (2020), el Marià Manent del 2019, i Un llum que crema (2023), el Carles Riba del 2022. També són seus Contrada (2013), Matí de la mort (2015) i L’anell (2021), i l’antologia El test de la flor malva. Poesia 2006 - 2025. Cossetània, que va editar El magraner, diu que el llibre té «forma de relat poètic»: les proses segueixen un home que surt a passejar i que pel camí troba, entre altres coses, una magrana al peu d’un arbre i una trementinaire.

La primera novel·la de Llavina, La matèria del temps, és del 1994, i la GEC n’hi afegeix d’altres, com Nitrato de Chile (2001), premi Josep Pla, i El llaütista i la captaire (2013). En narració breu, va publicar reculls com Londres nevat (2009), i per a infants va escriure els contes de L’arqueta dels rellotges (2012) i La capa d’ozó (1999). El 2023 va publicar Proses de l’entreclaror. Va estudiar filologia catalana i va treballar en editorials. Com a crític, la GEC el situa a l’Avui, El Temps i La Vanguardia, a la televisió i a Catalunya Cultura, on va crear Fum d’estampa, premi Atlàntida a la Nit de l’Edició del 2001. El 1992 havia publicat Les veus de l’experiència. Antologia de la poesia catalana actual, un estudi amb antologia. Narcís Garolera, que va dirigir a partir del 1994 l’edició crítica de tota l’obra de Josep Maria de Sagarra, el va tenir entre els col·laboradors. A altres escriptors els va dedicar llibres sencers: L’home que encara fa servir barret, sobre Joan Rendé i Masdéu, va guanyar el 2012 el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari, i Neu, fang, rosada, constel·lació va sortir el 2014, l’Any Vinyoli, del qual va ser comissari. El 2015 va fer de la Crònica de Ramon Muntaner «una versió per als lectors contemporanis», segons la GEC, i el 2022 va publicar 100 llibres catalans que fan de bon llegir.